Díhuit vols afectats per una nova onada d'amenaces de bomba en aeroports europeus
Albares apunta a possibles "agressions híbrides i guerra psicològica" per a desestabilitzar Europa: més de cinquanta avisos esta setmana en setze països
Almenys díhuit vols amb origen o destinació en aeroports europeus s'han vist afectats este divendres per una nova onada d'amenaces falses de bomba. Els avisos han obligat a activar protocols de seguretat i a desviar avions en diversos països, entre ells Portugal, Itàlia, França, la República Txeca, Dinamarca i Hongria. En este últim país, tres avions han sigut escortats per caces militars i en cap dels casos s'han trobat explosius.
L'aeroport de Praga és un dels més afectats. La policia txeca ha inspeccionat nou avions, quatre arribades i cinc eixides, després de rebre avisos anònims. A Itàlia, un avió de Wizz Air que cobria la ruta entre Praga i Roma ha hagut d'aterrar d'emergència a Venècia, fet que ha obligat a suspendre temporalment el trànsit aeri. A Portugal, un vol de Ryanair entre Lisboa i Roma ha patit més de dos hores de retard després d'una amenaça.
A França, les autoritats han detectat quatre nous avisos en avions que sobrevolaven l'espai aeri del país. Tres aparells han aterrat a l'aeroport parisenc d'Orly i un altre a Bordeus. També a Copenhaguen s'han repetit les amenaces per segon dia consecutiu, encara que la policia ha assegurat que «no existix ni ha existit cap perill» per als passatgers.
També la radiotelevisió pública irlandesa RTÉ i diversos mitjans de comunicació d'Irlanda i el Regne Unit han rebut correus amb amenaces de bomba.
Una onada d'amenaces en setze països
Els avisos arriben per correu electrònic als aeroports i obliguen a activar dispositius de seguretat, inspeccionar les aeronaus i, en alguns casos, mobilitzar caces militars. La freqüència dels incidents ha augmentat durant la setmana: dilluns es va registrar el primer cas, dimarts n'hi hagué set i dijous van ser 27 els vols afectats. En total, ja són més de mig centenar els vols implicats en 16 països europeus, entre els quals Espanya.
Les autoritats intenten determinar qui està darrere d'esta campanya. Els experts la situen en el context d'una possible guerra híbrida, però no hi ha cap govern que haja assenyalat directament els responsables ni ningú ha reivindicat el conjunt de les amenaces. Només un dels correus estava firmat per Estat Masculí, un moviment rus ultranacionalista i misogin ja desaparegut.
El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha apuntat este divendres a una possible operació per a desestabilitzar el continent. "No sabem exactament què ha passat, però acabarem sabent-ho. El més normal és pensar que estem davant d'un intent d'agressió híbrida i de guerra psicològica", ha afirmat. Les investigacions per a esclarir l'origen dels avisos podrien allargar-se mesos i els autors s'enfronten a penes de presó.
