Els arguments de l'Audiència Nacional per a l'absolució en el cas Bankia

L'Audiència Nacional ha absolt aquest dimarts els 34 acusats –31 persones físiques i tres jurídiques– en el judici per l'eixida a borsa de Bankia al juliol del 2011. Estaven acusats de presumpta estafa a inversors i falsedat en els comptes del grup del 2010 i el 2011. L'absolució afecta l'expresident de l'entitat, Rodrigo Rato, i l'expresident de la Generalitat i de Bancaixa –una de les set caixes d'estalvi que va donar lloc a Bankia–, José Luis Olivas, entre altres. El judici va quedar vist per a sentència a l’octubre del 2019 després de més de 10 mesos de causa, amb 74 sessions de judici oral i les compareixences de acusats, 57 testimonis i una vintena de pèrits.

La sentència posa fi a més de huit anys des de l'inici del cas, a l'estiu del 2012, quan UPyD, el partit que dirigia Rosa Díez, va presentar una denuncia davant l'Audiència Nacional. L'11 de juny del 2012 la formació va presentar una querella contra els consellers de Bankia i la seua matriu per suposats delictes en l'eixida a borsa de l'entitat, entre altres estafa i falsificació de comptes. Alguns dies més tard, la plataforma 15MpaRato, sorgida del moviment d'indignats, va fer el mateix.

Principals arguments

Entre els arguments més rellevants amb què la sala penal ha desmuntat la tesi de la Fiscalia Anticorrupció destaquen els següents:

- La sala assegura que no hi ha "fets concrets i prou acreditats" de la suposada falsedat comptable que s'atribuïa a l'antiga cúpula de l'entitat.

- El ministeri públic va canviar de criteri i, "dissentint amb el parer dels seus propis perits i amb el de les acusacions particulars i populars", va sostindre al principi la improcedència de considerar falsos els comptes anuals consolidats de BFA de l'exercici 2010, així com els de l'eixida a borsa de Bankia el 31 de març del 2011 i els anuals de l'exercici 2011 de BFA i de Bankia. Posteriorment, es va desdir d'aquestes afirmacions.

- L'eixida a borsa va tindre el beneplàcit de tots els supervisors –Banc d'Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), FROB i Autoritat Bancària Europea.

- El fullet contenia una "àmplia i precisa" informació financera i no financera, i destaca que en el judici només es van exposar actituds genèriques dels acusats i no actes concrets.

-La Fiscalia va errar per no haver posat en qüestió els comptes de les set caixes d'estalvis que van donar lloc a Bankia i haver demanat que s'investigara en aquest sentit; per no fer-ho així, aquests comptes es van quedar fora del procediment.

-No ha quedat acreditat que els comptes de les set caixes d'estalvis que van donar lloc a Bankia foren inadequats, ja que els havia aprovat el Banc d'Espanya.

-No hi ha indicis que cap de les caixes que van formar Bankia incomplira els requisits que marcaven els organismes supervisors.

-Els perits de les defenses es van mostrar units en un únic relat, mentre que els de les acusacions es van contradir i en algun moment es van desdir.

-La decisió d'eixir a borsa mitjançant l'estructura de doble banc va obtindre el suport del Banc d'Espanya. Aquest va analitzar aquesta i altres possibilitats, i va concloure que era la millor opció.

-El Banc d'Espanya va dur a terme una anàlisi detallada i, a través del seu Servei d'Inspecció, "va supervisar i va aprovar tots els passos seguits per a arribar a l'eixida a borsa.

El cas d'Olivas

D'altra banda, Olivas, era considerat un dels protagonistes, s'enfrontava a cinc anys de presó, suposadament per haver ocultat la greu situació que arrossegava el Banc de València, principal entitat participada per una altra de les caixes del grup, Bancaixa, de la qual va ser president. En la sentència els magistrats entenen que la Fiscalia va pretendre introduir en el judici "errors, omissions, anomalies i desajustos dels comptes relatius a exercicis molt anteriors, fins al 2007", i reiteren que la "inadequada gestió precedent" de les extintes entitats queden al marge d'aquesta investigació.