Dos arbres valencians, candidats a Arbre Europeu de l’Any
Boscos Sense Fronteres ha seleccionat entre els candidats el Pi de la Baia i la Garrofera del Bovalar.
El Pi de la Baia del Camp d’Elx i la Garrofera del Bovalar d’Alaquàs aspiren a ser reconeguts com a Arbre Europeu de l'Any. Aquests arbres valencians competeixen amb altres nou de diferents punts d’Espanya en uns guardons on no només importa la bellesa o la mida de les plantes, també la seua història i la vinculació amb la població.
En la primera fase s'elegeix al candidat espanyol, que es pot votar des d’aquest dimecres 21 d'octubre al 20 de novembre a través del web https://arboleuropeo.es. Després de la votació, el guanyador passarà a la següent fase en què competirà amb arbres d'altres països europeus.
El concurs Arbre Europeu de l'Any es va crear en 2011 i té com a objectiu destacar els arbres com un important patrimoni natural i cultural que s'hauria d'apreciar i protegir. Es busquen arbres que s'han convertit en una part integrant de la comunitat en el sentit més ampli.
El Pi de la Baia
La Baia és una pedania situada al sud-est del terme municipal d'Elx. El significat i la importància de la figura del Pi de la Baia, en tota la zona, té una rellevància especial, per la seua història i pels lligams del poble amb aquesta planta. Asseguren que és un exemple d'integració dels arbres en el desenvolupament d'una societat, creant espais on es pot socialitzar i admirar.
Amb els anys, el Pi de la Baia ha anat envellint, superant malalties. El veïnat no ha deixat mai de cuidar-lo i protegir-lo. La presentació al concurs compta amb el suport de totes les entitats veïnals de la pedania i l'Ajuntament d'Elx.
La Garrofera del Bovalar
La garrofera és un dels arbres mediterranis emblemàtics del territori valencià i era, juntament amb la vinya, la principal representant del secà d'Alaquàs fins a finals del segle XIX. La Garrofera del Bovalar, situada en el camí de Moret davant del motor de Batistet, té més de 400 anys. És un dels arbres més imponents que es conserven a la comarca de l'Horta, amb una altura de 9 metres i un diàmetre de copa de 12.
Aquest arbre és l'únic originari del Bovalar que es conserva actualment, a més, vinculat amb els cultius senyorials del castell d’Alaquàs del segle XVI i declarat bé d’interés cultural.
