Andrés Cervantes, oncòleg: "La formació dels metges ha de millorar en comunicació i empatia"

El 2030 a tres milions d'europeus se'ls diagnosticarà un càncer. La malaltia s'estén en les societats més desenvolupades a mesura que augmenta l'esperança de vida, però també amb l'exposició a la contaminació urbana i l'alteració d'hàbits saludables substituïts pel sedentarisme, l'estrés i la mala alimentació.

Ho ha advertit en Les notícies del matí el doctor Andrés Cervantes, el cap d'Oncologia de l'Hospital Clínic Universitari. "Cal comprendre que el càncer és més prevalent als països més industrialitzats. La contaminació de l'aire és la causa més important del càncer de pulmó entre els no fumadors. Em sembla frívol fer responsable l'individu de certs hàbits. Cal fer molt com a societat", ha explicat a la ràdio d'À Punt.

Cervantes presideix la Societat Europea d'Oncologia Mèdica, un dels grups que assessoren la missió europea contra el càncer. Es tracta d'un projecte que vol millorar les expectatives de curació i convertir el càncer en una malaltia crònica a mitjà termini. S'hi invertiran 10.000 milions amb previsió de resultats entre el 2030 i el 2035.

El càncer és més prevalent en els països més industrialitzats. Em sembla frívol fer responsable l'individu de certs hàbits

"No puc renunciar al somni que es puga curar el càncer, però cal un esforç molt important, estimular nous descobriments i això és un camí molt llarg", ha explicat Cervantes. No tenen res a veure els tractaments, els diagnòstics, la tecnologia o les expectatives de vida d'alguns càncers de l'actualitat amb els que es van trobar fa quatre dècades, quan començava l'especialitat d'Oncologia. Aquesta evolució serveix per a preveure que el càncer es podrà evitar i, en moltes ocasions, curar.

No puc renunciar al somni que es puga curar el càncer, però cal estimular nous descobriments

Mentre la investigació obri noves finestres, hi ha coses immediates per fer. Per exemple, Cervantes subratlla la falta d'una atenció equitativa i universalitzada, l'anomenat efecte del codi postal. "No estic segur que un pacient de la ciutat de València tinga la mateixa assistència contra el càncer de còlon que un de l'Alt Maestrat. Si és igual de fàcil fer-li una colonoscòpia, s'ha de mirar", ha explicat a la ràdio d'À Punt.

No estic segur que un pacient de la ciutat de València tinga la mateixa assistència contra el càncer de còlon que un de l'Alt Maestrat. S'ha de mirar

El doctor Cervantes no està entre els metges que faran vaga aquest dilluns a la Comunitat Valenciana, però això no vol dir que estiga del tot conforme amb la situació actual. Veu marge de millora en la sanitat pública valenciana. Per això reivindica una atenció més integral i amb més temps, especialment per als pacients de càncer. "El pacient ha de ser la prioritat del metge. Això cal entendre-ho en el sistema sanitari i públic, on ens hem de limitar a un temps i un espai", ha explicat l'oncòleg. "La ciutadania no mereix que la decebem. Hem de demandar una sanitat pública més tècnica, més dedicada i més especialitzada", ha insistit.

La formació dels metges ha de millorar en aspectes de comunicació i empatia

Cervantes té també una observació respecte dels professionals, als quals demana una mirada més empàtica. "La formació dels metges ha de millorar en aspectes de comunicació i empatia (...).Cal conéixer el pacient, cal mirar-lo als ulls i saber què sent. Han de ser habilitats intrínseques del professional", ha afirmat Cervantes, professor també a la Facultat de Medicina de la Universitat de València.

La gent que es cura del càncer, no té la vida més fàcil. Cal més atenció als supervivents

El president de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica també ha reivindicat atenció per als pacients supervivents. "La gent que es cura del càncer no té la vida més fàcil i això requereix un abordatge integral. Abans, la nostra prioritat era curar un pacient, sense tenir en compte dels efectes a llarg termini", ha advertit el metge, "perquè si no millorem el diagnòstic tindrem problemes més tard". En aquest sentit, ha recordat que la incidència de malalties cardiovasculars és molt més gran en supervivents de càncer que reberen tractament de radioteràpia o quimioteràpia en xiquets o adolescents.

Encara que hi ha problemes físics i psicològics, també n'hi ha de laborals. El càncer és un dels principals factors de ruïna econòmica als Estats Units i sinònim de problemes laborals a la Unió Europea. Entre els objectius de la missió comunitària contra el càncer hi ha, precisament, l'atenció als llargs supervivents. Sis milions de persones, 600.000 d'elles a Espanya, s'han curat, però en molts casos també han perdut la faena.