Amaxofòbia: quan la por de conduir arriba a bloquejar-nos
Un de cada quatre conductors té por de conduir, una sensació que pot intensificar-se durant les vacances pels desplaçaments més llargs i per carreteres desconegudes
Un de cada quatre conductors té por de conduir. Una por que pot arribar a convertir-se en amaxofòbia quan és tan intensa que incapacita la persona i que pot augmentar durant els períodes de vacances, quan els desplaçaments solen ser més llargs i per llocs que no coneixem.
No sempre hi ha un accident o una experiència traumàtica darrere d’esta por. Una conductora explica que va començar mentre aprenia a conduir, després de patir un accident a Portugal: "Estava aprenent a conduir i vam tindre un accident a Portugal i vaig parar... Els nervis es van apoderar de mi, la carretera se’m feia minúscula".
Altres conductors descriuen situacions concretes que els generen inseguretat, com circular per autopista amb vehicles que s’acosten molt o conduir de nit: "Sobretot quan vaig per l’autopista i els cotxes s’apeguen moltíssim perquè hi ha un camió i volen avançar així molt apretats... així em fa por", explica un conductor. Una altra dona assenyala: "La nit m’enlluerna i no estic segura".
La por es considera una fòbia quan provoca símptomes com taquicàrdia, tensió muscular, mareig o sensació d’ofegament. La psicòloga María Palau explica que el més habitual és que apareguen "pensaments anticipatoris negatius", pels quals la persona comença a pensar que pot tindre un accident, patir una crisi d’ansietat al volant o que pot passar alguna cosa roïna.
L’amaxofòbia pot afectar persones de qualsevol edat, fins i tot conductors amb molts anys d’experiència. Segons Palau, en molts casos apareix en moments de crisi d’estrés o ansietat per altres motius: "El que ocorre normalment és que estan passant per algun tipus de crisi d’estrés o d’ansietat, que ve d’una altra àrea de la seua vida i, com que estos símptomes comencen a aparéixer conduint, comencen a tindre por de conduir".
La por es pot tractar amb una teràpia d’exposició gradual. La psicòloga recomana començar amb trajectes curts i anar augmentant progressivament el temps al volant: "Si tenim un viatge de tres hores, començar per deu, després vint minuts, després mitja hora i fer-ho de manera gradual perquè l’ansietat no siga tan intensa i puguem anar superant-la".
