Àlex Comes, politòleg: "La proliferació del franquisme entre els jóvens és producte de la rebel·lia contra un sistema que no sap resoldre els seus problemes"
El programa ‘Connexió Comunitat Valenciana’ dedica un bloc d’este dijous a reflexionar sobre l'empremta que té la figura del dictador quan fa 50 anys de la mort
Este dijous, 20 de novembre, fa cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. Per tot el que va significar, és una data marcada en la memòria de totes aquelles persones que la visqueren, després de quasi quatre dècades de dictadura marcades per la repressió i l'absència de llibertats. Però l'augment de la popularitat del general colpista entre les noves generacions i l'auge d'alguns discursos revisionistes de la història obliga a preguntar-se què queda, en la societat actual, de les idees que sustentaven el règim de Franco. Mig segle després, fins a quin punt continua viu el franquisme? Està oblidat i superat o, per contra, reviscola?
El programa Connexió Comunitat Valenciana ha dedicat un bloc a reflexionar sobre totes estes qüestions amb el politòleg Àlex Comes, especialitzat en l'estudi dels moviments socials i la memòria històrica. Els resultats d'enquestes com la publicada pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) evidencien que hi ha una part de la població que veu amb bons ulls la dictadura franquista: un de cada cinc espanyols pensa que va ser “bona o molt bona" i un 19% dels jóvens la troba a faltar. Fins i tot, el 17% de la joventut pensa que la democràcia actual és pitjor que el règim imposat per Franco. Per a Comes, és "evident" que el franquisme encara té empremta entre la societat, però veu "més preocupant" el fet que "està ressorgint, sobretot entre la gent més jove".
Per a Comes, darrere de la proliferació del franquisme entre la joventut jau una causa tant ideològica com emocional, vinculada amb la identitat. "La causa és una qüestió contestatària, de rebel·lia contra l'establishment actual enfront d'un sistema que no està sabent resoldre els seus problemes", ha explicat. En este sentit, ha apuntat que caldria preguntar-se fins a quin punt han influït els nous camps de comunicació i les xarxes socials per a fixar una percepció on s'assumix que la dictadura franquista va ser beneficiosa per a la societat. O el fet que hi haja un partit polític —en referència a Vox— que no rebutja este sistema autoritari, ha afegit.
El politòleg ha posat el focus en la "marginalització" i creixement de la desafecció política entre la joventut com un dels factors que "està permetent que les idees extremistes calen tant entre la societat"."És realment perillós que hui dia el fet de ser franquista, feixista o fer apologia de certes proclames del moviment és una cosa cool", ha afegit. I també ha explicat com este sentiment d'allunyament de les institucions contribuïx a generar un vincle identitari que els unix en un sentiment comú: el rebuig al sistema democràtic actual o als avanços del feminisme i en igualtat de gènere. Tampoc convé, ha matisat, criminalitzar tot el col·lectiu com un actor homogeni, ja que hi ha disparitat d'opinions i hi ha moltes persones que hi estan en contra.
Un dels factors que Comes ha assenyalat per a entendre per què hi ha encara tanta divisió d'opinions entorn del franquisme és la reacció tardana de les administracions democràtiques per a promoure una llei de memòria històrica o adequar el currículum educatiu per a fer didàctica sobre el que va significar la repressió del règim. Encara hi ha desconeixement en part de la població, sobretot la de menys edat, perquè "el sistema educatiu a Espanya no ens dona les ferramentes necessàries per a poder valorar realment el que va suposar el franquisme", ha argumentat.
