Alacant recorda hui amb tres actes haver sigut "l'últim bastió" republicà l'any 1939
Este dissabte s'han celebrat homenatges en tres dels punts més simbòlics de la ciutat: el Mercat Central, el port i la tomba de Miguel Hernández
La ciutat d'Alacant és des d'este dissabte el primer punt de la Comunitat Valenciana declarat oficialment Lloc de memòria democràtica per, entre altres fites, haver sigut "l'últim bastió" republicà l'any 1939.
La distinció, que va ser publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dimarts passat, es produeix coincidint amb el mig segle de la mort del dictador, Francisco Franco i, per a celebrar-ho, el govern espanyol ha organitzat, a petició de comissions cíviques i associacions memorialistes, actes en tres dels punts més simbòlics de la ciutat en relació amb la memòria històrica: el Mercat Central on el 25 de maig de 1938 un bombardeig de l'aviació feixista va assassinar 273 veïns i en va ferir 244 més, el port des d'on es van exiliar els últims republicans i la tomba del poeta del poble, Miguel Hernández.
En la resolució publicada pel BOE també se citen altres símbols del final de la Guerra Civil i de l'exili com el camp de concentració dels Ametlers, el cinema Ideal i l'antic reformatori d'adults del barri de Benalua, on va morir Miguel Hernández.
El secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López, ha explicat als periodistes al costat del Mercat Central d'Alacant, on hi ha hagut una ofrena simbòlica, que l'atorgament del títol de Ciutat de memòria democràtica en virtut de la Llei de Memòria Democràtica de 2022 busca "recordar, reconéixer i honrar als qui van defensar la llibertat i la dignitat de la nostra terra".
"La ciutat d'Alacant és referent per moltíssimes coses, però especialment per les seues lluites per les llibertats individuals i els drets fonamentals pràcticament des del segle XIX", quan es va produir l'episodi, en la dècada de 1840, dels Màrtirs de la Llibertat, que compta amb el seu monòlit en la façana marítima.
El bombardeig del mercat central, crim de lesa humanitat
Per a Martínez López, "evidentment va ser el referent de l'últim bastió republicà en 1939" i escenari d'alguns dels pitjors capítols de la Guerra Civil com el "crim de lesa humanitat" del bombardeig realitzat per l'aviació italiana -que va llançar noranta bombes- contra el mercat central, el 25 de maig de 1938, i que va causar més de 300 morts i nombrosos ferits quan arribava una partida de sardines.
A l'acte en el mercat, on s'ha recordat la massacre de fa 87 anys, han acudit centenars de persones, entre elles el coordinador federal d'Esquerra Unida, Antonio Maíllo, i s'han onejat algunes banderes republicanes. Posteriorment, la comitiva s'ha dirigit al port i a la tomba de Miguel Hernández en el cementeri municipal, on hi ha diverses fosses comunes de l'època.
En el BOE es reflectix que el bombardeig del mercat central se suma als episodis semblants de Guernica, Barcelona o el de Granollers, que es va produir dies després, i afig que la matança a Alacant va provocar una viva reacció de l'opinió internacional i la creació de la Comissió Internacional per a la Investigació dels Bombardejos Aeris a Espanya, formada per la Gran Bretanya, Noruega i Suècia, que va visitar Alacant els dies 19 i 20 d'agost, la conclusió principal del qual va ser que l'atac a la zona civil va ser "deliberat".
També incideix que un any després, i en els dies finals de la contesa de març de 1939, en el port d'Alacant es van depositar les esperances dels combatents republicans i població civil per a "escapar de la repressió franquista", i des d'allí van eixir els vaixells Winnipeg i Marionga amb un nombre indeterminat de refugiats abans que el Ronwyn amb més de 700 (12 de març), l'American Trader amb 859, a més de xicotetes embarcacions amb què van eixir dones dels ports de Santa Pola, el Campello, la Vila Joiosa i Torrevieja.
Al final del mes, el drama humanitari es va aguditzar, segons el BOE, amb l'arribada de milers de refugiats, molts del sud-est peninsular i d'Andalusia, davant l'avanç de les tropes de Franco per a, el 28 de març, salpar els dos últims vaixells: el Maritime amb 32 passatgers i el carboner anglés Stanbrook amb 2.638. Esta última embarcació va ser comandada pel capità gal·lés Archibald Dickson en direcció a Orà (Algèria), que té una estàtua en el port d'Alacant.
Garantir la perdurabilitat dels vestigis
La declaració de 'lloc de memòria democràtica' comporta, segons inclou el BOE, la necessitat de garantir la perdurabilitat, identificació, explicació i senyalització adequada de les tres fites geogràfiques (el mercat, el port i la tomba del poeta) així com evitar la desaparició dels vestigis erigits en record.
També preveu que l'Estat promoga recursos audiovisuals i digitals explicatius i la instal·lació de plaques, panells o distintius interpretatius, així com tasques de senyalització incloent dades d'interés. El portal web de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica arreplegarà la geolocalització dels punts d'interés i una fitxa amb fotografies i material audiovisual.
