Alacant commemora el Dia de la Memòria Històrica i recorda les víctimes del franquisme

El cap del Consell, Ximo Puig, i la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, han participat en l’homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. 

Un moment del acte d'aquest diumenge
Un moment del acte d'aquest diumenge
Laura López
28 de març 2021 - 06:30

La ciutat d'Alacant ha commemorat aquest diumenge el Dia de la Memòria Històrica i el Dia de Record i Homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, en un acte presidit pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i que ha comptat amb la presència de la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, així com nombroses autoritats polítiques i familiars de víctimes de la repressió franquista, entre elles els descendents del poeta oriolà Miguel Hernández. 

En la seua intervenció, el cap del Consell ha destacat que “recordar i honrar aquells que van lluitar pels nostres drets és un imperatiu ètic i un mandat legal per a reconéixer i reparar els fets". També ha criticat "els discursos que toquetegen de manera cínica la paraula lliberteu" i ha insistit que "el nostre deure és reconstruir la memòria històrica, recordar, reconèixer la responsabilitat com a país, recuperar als desapareguts, reparar a totes les víctimes, reconciliar i reforçar la democràcia".

Per la seua part, la consellera Rosa Pérez Garijo ha destacat que amb la Llei de Memòria Democràtica de 2017, “el poble valencià es va dotar d'una eina decisiva per a emprendre aquest treball de recuperació”. Aquesta llei ha permès que “estiguem en disposició de fer un salt qualitatiu en la millora de la identificació de les restes òssies, així com que hagem fet el primer pas en la creació d'un banc d'ADN que centralitze totes les mostres genètiques”.

Per a la consellera, “estem posant les ‘pedres de futura mirada’ de la llibertat que Miguel Hernández no va arribar a veure mai, una mirada al futur que hui estrenem en part amb la nova imatge de la Memòria Democràtica Valenciana i que simbolitza, amb les dues mans aferrades, aquest treball conjunt, aquest esforç col·lectiu de bandejar per sempre l'oblit, l'amnèsia i la humiliació”.

L’acte ha tingut lloc al moll 4 del port d'Alacant, el mateix escenari on fa 82 aniversari el vaixell de càrrega Stanbrook salpava amb 2.700 refugiats republicans a bord. Foren els últims que van aconseguir fugir de la ciutat i del país abans de l'entrada de les tropes franquistes. Era el 28 de març de 1939, quatre dies després, el bàndol feixista anunciava que havia guanyat la guerra.

El vaixell Stanbrook ple de persones republicanes
El vaixell Stanbrook ple de persones republicanes

L'Stanbrook havia arribat a Alacant per a recollir una càrrega de taronges, tabac i safrà, però el capità, en veure la desesperació dels milers de persones que hi havia al port per a fugir de la guerra, va decidir endur-se totes les persones que caberen. Li deien Archivald Dickson. Una estàtua al port recorda la seua gesta i és el lloc triat per a l'acte institucional amb el qual la ciutat, declarada Capital de la Memòria Històrica el 2019 per la Generalitat, rememora els últims dis de la Guerra Civil Espanyola.

Durant els tres anys que va durar la guerra civil, la ciutat d'Alacant va patir més de setanta bombardejos. El més tràgic va tindre lloc el 25 de maig de 1938, quan l'aviació italiana va bombardejar el mercat central. Era diumenge, però el mercat estava ple de gom a gom perquè eixe dia hi havien arribat sardines i camions amb carxofes. En el bombardeig moriren més de tres-centes persones, la majoria dones i xiquets. El programa Civil 80, produït per À Punt, recorda aquests fets en el primer episodi, "La sirena i la sardina".

Per a protegir la població de les bombes del bàndol franquista, es van construir més de cent refugis antiaeris, la majoria dels quals encara es conserven. Ara, visites guiades al refugi de la plaça Sèneca, convertit en Centre d'Interpretació de la Memòria de la Guerra, ajuden els visitants a posar-se en la pell dels que havien de refugiar-se en ell, amb recorreguts pels seus passadissos i recreacions sonores de les sirenes i les bombes.

A banda d'aquestes visites presencials al refugi de Sèneca, per a les que cal demanar cita prèvia, la regidoria de Memòria Històrica i Democràtica de l'Ajuntament d'Alacant ha posat en marxa una visita virtual que es podrà seguir per Facebook, així com un acte en homenatge al poeta oriolà Miguel Hernández, que també es farà en línia en la mateixa direcció web.

Aquest diumenge es compleixen 79 anys de la mort d'Hernández a la presó d'Alacant i el vicerectorat de Cultura de la Universitat d'Elx ha organitzat un homenatge de la seua figura i obra. Una mostra de fragments i traduccions de poemes que podrà visitar-se fins al 31 de maig. Entre els actes també s'inclouen una conferència sobre els últims anys del poeta i una lectura sota el títol 'Eterna sombra'.

També et pot interessar