Les agressions mútues entre parelles també suposen violència de gènere de l’home contra la dona

El ple del Tribunal Suprem ha dictat que és violència de gènere tota aquella agressió que s’exerceix contra una dona en l’àmbit de la parella o l’exparella, encara que siga mútua i, fins i tot, haja sigut ella la que ha iniciat la baralla física.

La sentència, en la qual ha sigut ponent el magistrat Vicente Magro Servet, diferència entre el delicte de violència de gènere contra una dona i el de violència domèstica. “Quan es prove l’agressió, el fet és constitutiu de violència de gènere i si hi ha agressió mútua, com en aquest cas, tots dos han de ser condemnats: per violència de gènere a l’home, i familiar a la dona”, ha assenyalat.

Amb aquest argument, l’alt tribunal revoca l’absolució de tots dos que va acordar l’Audiència Provincial de Saragossa. Ha condemnat a l’home a la pena de 6 mesos de presó, amb ordre d’allunyament i les seues accessòries, i a la dona a una pena de 3 mesos amb iguals accessòries i allunyament.

Segons es relata en els fets provats, “en un moment determinat es va iniciar una discussió entre ells motivada per no posar-se d’acord en el moment que havien de marxar a casa”. Després d’això, es van agredir recíprocament, “de manera que l’encausada li va propinar a ell una punyada en el rostre i ell li va donar una galtada amb la mà oberta en la cara, rebent ell una puntada propinada per ella, sense que conste la producció de lesions”.