Acúfens, quan el silenci és insuportable
T'imagines viure amb un xiulet a l’oïda 24 hores al dia? Els acúfens són la percepció de sorolls que no poden ser atribuïts a cap font exterior i que pateix un 15% de la població
S’imagina viure amb un xiulet a l’oïda 24 hores al dia? Açò és amb el que conviu cada dia des de fa més de deu anys Enrique Sanz, membre de l’Associació de Persones Afectades per Tinnitus (APAT) i compositor i professor ja retirat del conservatori superior de música de València. En una entrevista a À Punt NTC, Sanz relata amb ironia com és viure amb acúfens o tinnitus: “Ara mateix, mentre parle amb tu, som tres”. No és considerat una malaltia, sinó un símptoma, que consisteix en la percepció de sorolls que no poden ser atribuïts a cap font exterior.
Els sons percebuts són molt variats: xiulets, sorolls d'aigua que cau, sorolls de màquines, sorolls propis d'un gas que s'escapa, etc. Part d'ells són tonals (que tenen una freqüència única o una banda de freqüències estreta que es pot identificar) i uns altres perceben un soroll barreja de diverses freqüències. En el cas d’Enrique és una nota musical, “la mateixa que Schumann, el sol d’un piano”, afirma. El compositor alemany també tenia acúfens.
El perfil de pacient són persones majors de seixanta anys que han estat molt exposades al soroll, com treballadors de la construcció, de la nit o de la indústria del marbre i el calcer
Segons un estudi recent de la revista The Lancet, es calcula que aproximadament el 15% de la població espanyola pateix acúfens, un 1,7% de manera severa. El mateix estudi apunta a una major prevalença en persones majors i amb deteriorament auditiu. “El perfil de pacient són persones majors de seixanta anys que han estat molt exposades al soroll, com treballadors de la construcció, de la nit o de la indústria del marbre i el calcer”, explica Sara Ferrero, otorrinolaringòloga a l’Hospital d’Elda i responsable d’R+D+I en la junta directiva de la societat valenciana d’otorrinolaringologia (Sorlv).
A banda d’estar sotmés a sorolls d’elevada intensitat, altres causes associades als acúfens són la pèrdua d'audició per l'edat, traumes sonors (com el que pot provocar una explosió en una guerra o un petard), intervencions quirúrgiques al sistema auditiu o fàrmacs ototòxics (tòxics per al sistema auditiu). També l'estrés, ja siga per problemes familiars, laborals o altres.
José Luis Llorens (61 anys), membre d’APAT, era el guitarrista d’una banda alacantina de rock en els anys huitanta. Els acúfens van començar per l’exposició a una freqüència molt alta durant una gravació a sa casa, però ell ja patia pèrdua auditiva des de feia anys. En el seu cas, els acúfens no són invalidants però, diu, “sí que em coarta com a músic, perquè he d’utilitzar reductors de soroll que desvirtuen l’experiència”.
Se'n desconeix la causa
Fins fa uns anys —comenta Ferrero— totes les teories apuntaven a una lesió en l’oïda interna com a única causa dels acúfens, la qual seria responsable d’enviar senyals erronis al cervell. “Quan hi ha un excés d'afectació per soroll, els pèls (cèl·lules ciliades) que hi ha a l’oïda interna s’hernien i deixen de transmetre correctament. És com un cable: si es pela, transmet malament”, explica l’otorrinolaringòloga. Però —continua—, els últims estudis també apunten a una hiperestimulació de la zona límbica (la responsable de les emocions) per proximitat a la zona auditiva, la qual cosa podria provocar al mateix temps ansietat i depressió.
Per a Enrique Sanz, tot va començar als 52 anys, ara ja en té 64. “Al principi va ser molt dur. Et cau el món damunt”, relata Sanz, qui creu que un petard va ser el detonant del seu acufen. La primera vegada que ho va sentir, el xiulet anava i tornava, però després d’estar dos dies seguits amb ell, va acudir al metge i aleshores “va començar el calvari”.
No se sap exactament per què es produeix, aleshores no pots donar-li un tractament
S'han estudiat, assajat i practicat nombrosos tractaments, però sense èxit. Ara com ara, ni l’Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) ni l’Agència Europea del Medicament (EMA) tenen aprovat un fàrmac per a tractar els acúfens. “No se sap exactament per què es produeix, aleshores no pots donar-li un tractament”, explica l’otorrinolaringòloga Ferrero. Hi ha tractaments que ajuden a reduir l’afectació en moments clau, com l’hora de dormir, com són els hipnòtics (fàrmacs sedants inductors de la son) i els antidepressius, però encara no existeix l’aspirina dels acúfens.
El problema és que, a pesar de no ser una malaltia i de no comportar dany físic, “les repercussions psicològiques poden arribar a ser molt greus”, assenyala Ferrero, qui assegura que ha arribat a tindre casos d’intents de suïcidi. El silenci a l’hora de dormir pot fer-se insuportable, el que comporta trastorns de la son, que desemboquen en ansietat i, si no es tracta, en depressió.
L’acufen en si no és el problema, sinó la percepció que té la persona sobre ell
En aquests casos, Belma Ruiz, neuropsicòloga especialitzada en el tractament dels acúfens, subratlla que el problema psicològic pot estar ja d’abans i l’acufen només l’agreuja. A més, afegeix que no tots els acúfens provoquen ansietat. “L’acufen en si no és el problema, sinó la percepció que té la persona sobre ell”, subratlla. Segons explica a À Punt NTC, si el pacient aconsegueix no donar-li major importància a l’acufen, l’ansietat, i en conseqüència la intensitat d'aquest, anirà a menys.
“Al principi sents molta por perquè penses que et tornaràs boig”, explica Enrique Sanz. Però, una vegada superada la por i assumit que aquest soroll havia arribat per a quedar-se, Sanz va aprendre a conviure amb el seu acufen. Ara té una vida normal i, assegura, ha aconseguit reduir el patiment psicològic “a zero”.
No hi ha cura, però, hi ha solucions?
Els acúfens no tenen cura, però sí que poden empitjorar. Per això un aspecte important, recorda Sara Ferrero, és la prevenció. L’exposició a sorolls forts o el consum d'alcohol i tabac poden aguditzar el problema. Al contrari, l’esport genera endorfines que redueixen l’estrés i, per tant, la intensitat dels acúfens.
D’altra banda, hi ha mecanismes per a tractar d’emmascarar els tinnitus. Algunes persones troben molt efectiu el soroll de la mar o l’aigua de la dutxa. Una solució si també hi ha pèrdua auditiva és adaptar-se un audífon amb soroll blanc que anul·le i compense l’acufen.
Les persones afectades han de focalitzar-se en la solució i no en el problema per tal d’evitar que aquest siga cada vegada més gran
La teràpia psicològica és clau en el tractament dels acúfens. “Les persones afectades han de focalitzar-se en la solució i no en el problema per tal d’evitar que aquest siga cada vegada més gran”, defén Belma Ruiz, qui assegura que les persones que “realment s’hi impliquen”, aconsegueixen habituar-se a l’acufen “amb èxit”. Per aquest motiu, explica Belma Ruiz, el tractament dels acúfens ha de ser multidisciplinari i individualitzat. “No podem tapar el Sol amb un sol dit”, afirma.
Una aspiració que, segons denúncia l’Associació de Persones Afectades per Tinnitus (APAT), no es compleix i que dificulta encara més el tractament de la persona afectada. “En altres països hi ha clíniques especialitzades a les quals es reuneixen diferents facultatius implicats en el seu tractament: otorrino, psicòleg, otoneuròleg i audioprotètic”, sostenen. Al mateix temps, apunten, no se disposa d'un protocol d'actuació davant els acúfens, “sinó que cada professional aplica el seu propi protocol.”
“Hi haurien d’haver més ajudes per part de la sanitat pública i més investigació”, reivindica Miguel Martínez, membre d’APAT. Ell ha aconseguit habituar-se durant el dia, però les nits, amb els seus silencis, són altra història. José Luis sí que pot agafar el son, però hi ha dies en què l’acufen s’intensifica, i tot es fa més complicat. Enrique continua component música, com feia Beethoven quan es va quedar sord. Ara, reconeix, li costa un poc més d’esforç, “però així la peça guanya en emotivitat”. L’acufen li ha capgirat la vida, però —diu— també li ha ensenyat a “convertir la palla en or”.
