Acció Ecologista-Agró detecta exemplars d'un molusc de riu asiàtic al Cànyoles, a Xàtiva

Acció Ecologista-Agró ha localitzat exemplars de cloïssa de riu asiàtica en el riu Cànyoles, en el terme municipal de Xàtiva, segons ha informat en un comunicat. El mol·lusc, que ja s'havia localitzat al Xúquer i en altres llocs de la Comunitat Valenciana, pot afectar la fauna autòctona i les canalitzacions, segons ha advertit.

Es tracta d'exemplars de cloïssa de riu asiàtica (Corbicula fluminea) trobats en el llit sec del riu, en un tram d'uns cent metres, prop de l'Hospital Lluís Alcanyís i de l'antic pont del ferrocarril, actualment via verda. La cloïssa de riu asiàtica és un bivalve originari d'Àsia, Austràlia i Àfrica, amb una colonització ràpida i de llarga distància que, a través del transport de sentines, del comerç de recursos alimentaris, de l'alliberament d'esquer i de la indústria d'aquaris s'ha estés pels hàbitats d'aigua dolça d'Europa i Amèrica.

Les adaptacions del cicle vital i els trets reproductius de la cloïssa asiàtica permeten que es formen densitats poblacionals "massives" quan envaeixen un nou hàbitat o després d'estar subjectes a estrés ambiental, la qual cosa la converteixen "en una de les cent espècies invasores més perilloses del món".

La seua presència en els trams prospectats durant el Projecte Emys és, per tant, "una mala notícia per al riu Cànyoles", subratlla Acció Ecologista-Agró, que ha informat de la troballa a la Conselleria de Medi Ambient, a la Confederació Hidrogràfica i a l'Ajuntament de Xàtiva.

Impacte econòmic i ecològic

Segons l'entitat, les cloïsses de riu asiàtiques tenen un gran impacte econòmic i ecològic, especialment per obstruccions en les canonades d'entrada i filtració d'aigua i danys en les plantes generadores d'electricitat per bioincrustacions, que generen problemes de gestió i pèrdues per a la indústria del turisme. A més, també poden afectar indirectament la resta de flora i la fauna en alterar la química de l'aigua amb els seus excrements i la deposició de petxines, augmentant la concentració de nutrients (nitrogen i fòsfor) i de calci, respectivament.

Els tres mètodes principals utilitzats per a controlar o erradicar, en funció de la invasió i la reactivitat, les cloïsses asiàtiques establides inclouen barreres bentòniques, dragatge per succió i mol·lusquicides químics en forma de potassi. No obstant això, segons AE-Agró, la realitat és que la implementació d'estes pràctiques de gestió "són fiscalment costoses, requereixen tones d'hores de treball i comporten degradació ambiental".