Absolt l'home que va pintar sobre la làpida de Francisco Franco al Valle de los Caídos

L'Audiència Provincial de Madrid ha absolt l'escultor Eduardo Tenreiro dels delictes contra la llibertat de consciència i d'actes de profanació i danys en una tomba dels quals estava acusat per pintar sobre la làpida de Francisco Franco a la Basílica del Valle de los Caídos. Actualment la tomba del dictador es troba al cementeri del Pardo-Mingorrubio.

Els fets van ocórrer 31 d'octubre de 2018 quan l'artista gallec es va dirigir a la tomba del dictador i va abocar sobre ella pintura roja, va dibuixar un colom i va escriure "Per la llibertat", com va difondre en les xarxes socials el fotògraf Pedro Armestre, mentre exposava en veu alta, després de realitzar la pintura, que duia a terme tal acte “per la reconciliació dels espanyols”.

La Fiscalia sostenia que va dur a terme l'acció "amb evident menyspreu cap als sentiments religiosos dels presents i emparant-se en la seua concepció sociopolítica de la societat", per la qual cosa sol·licitava per a ell un any de presó i que indemnitzara a Patrimoni Nacional amb 833,41 euros per danys i perjudicis, ja que aquesta és la xifra calculada per l'organisme públic. I l'acusació particular exercida per l'Associació per a la Defensa del Valle de los Caídos sol·licitava dos anys i cinc mesos de presó perquè sumava també el delicte de profanació d'una tomba.

Però els magistrats consideren en la seua sentència que ha de ser absolt en entendre que va fer la pintada quan encara no havia començat la missa, "de la qual ell deia no tindre coneixement".

I aquest fet resulta fonamental per als jutges, perquè la llei exigeix que per a sancionar a algú per un delicte contra els sentiments religiosos ha de conduir-se amb "violència, amenaça, tumult o vies de fet, impedint, interrompent o pertorbant els actes, funcions o cerimònies" , la qual cosa en aquest cas no ha sigut corroborat per cap dels testimonis en el judici.

"És evident —aclara la resolució— que l'actuació de l'acusat no pot equiparar-se a aquestes conductes: primer, no havia començat la missa, segon, va actuar tot sol i de manera ràpida i les consignes llançades de cap manera anaven en contra de les creences religioses dels allí presents".

I afig que "no consta el propòsit o intenció de lesionar la llibertat de consciència i els sentiments religiosos" el que es posa de manifest en el moment mateix de fer la pintada, quan al·ludeix a la llibertat i la reconciliació dels espanyols.

A més, recorden que l'artista no va entrar en una església o lloc de culte qualsevol, sinó a la basílica on es trobava la tomba de Franco i "és clar que anava contra la seua presència al lloc i no contra els sentiments religiosos dels allí assistents”.

En relació amb delicte de profanació i danys en una tomba, els magistrats destaquen que "no s'aprecia que haja existit una profanació o violació de la de Franco amb un ànim de faltar al respecte degut als morts".

La sentència, que compta amb un vot particular en el sentit de condemnar l'acusat per tots dos delictes, pot ser recorreguda davant la sala civil i penal del TSJ de Madrid.