Absolen els predicadors que sembraren el pànic en el metro de València
Per a l'Audiència de València, la desbandada que es va produir en el vagó obeïa a diversos factors i no es por responsabilitzar penalment els acusats.
L'Audiència de València ha absolt aquest dijous els set predicadors cristians evangelistes alemanys acusats de causar el pànic en el metro de València en llançar proclames religioses a través d'un micròfon. El tribunal argumenta en la sentència que, encara que rebutja la conducta dels acusats, la reacció de pànic que es va generar va obeir a diversos factors i, singularment, a la conducta d'un individu bromista que, aprofitant la situació causada pels predicadors, va cridar: “D'alguna cosa s’ha de morir!”.
Els acusats, entre 19 i 42 anys, estaven inculpats per haver provocat una desbandada en un vagó de Metrovalència el 4 d'agost de 2018, vora les onze de la nit. L'estació on ocorregueren els fets, enregistrats en vídeo, estava plena de joves a eixa hora. Els predicadors van accedir al tren amb una creu roja de més d'un metre, un carret, motxilles i maletes. Un d'ells vestia un jupetí amb grafies àrabs. També van repartir fullets en què es podia llegir: "On aniràs si mors hui mateix?".
Durant el juí, els cristians declararen que "no van amenaçar ningú" i que només estaven "transmetent la Bíblia". El tribunal ha conclòs que per a provocar el pànic “van confluir altres factors que desencadenaren la reacció dels viatgers", en especial el comportament d'un jove no identificat que va fer la broma i que estava assegut d'esquenes als acusats. La sentència absolutòria se situa així en línia amb els arguments de la defensa i en contra de la petició del fiscal, que va proposar una condemna de quatre anys de presó per a cadascun dels processats per desordes públics en concurs amb un delicte de lesions.
“Tenim un missatge per a vosaltres. Aquest metre està ple de pecat, de drogues, de fornicació...". Eixes foren les paraules que, segons el fiscal, van provocar el pànic. Però el tribunal no veu acreditat el fet que "la intenció dels acusats fora alterar la pau pública o l'orde públic". Tampoc que actuaren amb violència, a pesar que "ni era el lloc, ni el moment, ni les formes” per a pretendre donar eixe tipus de discurs a través d'un megàfon.
D'aquesta manera, la responsabilitat penal no pot recaure en els acusats, entén l'Audiència, perquè va haver-hi una confluència de factors que desencadenaren el pànic i les seues conseqüències.
