80.000 espanyols i espanyoles demanen a Google que els esborre el rastre

Un advocat implicat en una trama de corrupció, un polític amb una taca en el passat o models que ara es dediquen a altres professions. Perfils com aquests són els que en els últims anys han reclamat els serveis de Salvador Silvestre, un advocat valencià especialitzat en el dret a l'oblit a través de la firma Ecija, i president de la secció de Dret Digital del Col·legi d'Advocats de València. 

Aquesta setmana es compleixen cinc anys des que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va obligar els buscadors d'internet a atendre els drets individuals de suprimir certes adreces quan són "inadequades, irrellevants o excessives".

Dotze dies després d'aquella resolució de maig del 2014, el gegant Google va començar a registrar les primeres peticions. Des d'aleshores, ha processat més de 80.000 sol·licituds només a Espanya, una de cada deu de les quals ha tramitat a Unió Europea. És el quart estat amb més reclamacions del continent, només superat per França, Alemanya i el Regne Unit. 

Dret a la informació contra dret a la intimitat

Salvador Silvestre assegura que Google és prou diligent, i tarda vora un mes a resoldre cada sol·licitud, que estudia de manera individualitzada. Ara bé, alerta que la resposta només és afirmativa en menys de la meitat dels casos, el 37,9% segons dades del buscador mateix. Entren en col·lisió dos drets fonamentals, el dret a la informació i el de la intimitat, i els buscadors valoren l'interés públic de la notícia per damunt de la voluntat de protecció a la imatge de la persona afectada. Per contra, Google sí que sol eliminar els continguts que no tenen interés social,  que contenen trets sensibles com la raça, la religió o l'afiliació sindical, que afectens persones menors d'edat, o que tracten d'antecedents penals prescrits.

"El procediment és prou senzill", explica Silvestre, “copies les URL, o adreces d’internet, amb la informació sensible que no vols que aparega i després, en una altra pestanya, s’hi expliquen els motius. Aquesta és la part més important, perquè ací has de demostrar que preval el teu dret a la protecció de dades sobre el dret a la llibertat d'informació". I el buscador té l'última paraula.

Dos exemples. Google va retirar informació d'una persona a qui van culpar d'atropellar mortalment a una altra ara fa 50 anys, pel temps que havia transcorregut des del succés. En canvi, el buscador no va acceptar la sol·licitud d'una altra per a desaparéixer d'un notícia i un fòrum on se l'assenyalava com a líder del braç polític d'una organització terrorista. Tampoc accepta peticions de persones jurídiques, com les que va fer el càmping dels Alfacs, eternament vinculat a l'explosió d'un camió cisterna que el 1978 va matar 243 persones que estaven d'acampada.

Alertar els buscadors però també els mitjans 

Amb tot, el dret a l'oblit no només passa per informar Google de les URL que es volen eliminar, sinó que es recomana actuar sobre la font original, que solen ser les versions digitals dels portals d'informació. "El fet que Google elimine una URL no vol dir que desaparega per complet", assegura Salvador Silvestre. L’advocat especialitzat afig que ells cursen també la petició al mitjà de comunicació “perquè el buscador pot fer la seua faena, però el mitjà pot tindre un criteri diferent”. No obstant això, segons l'expert, les capçaleres solen ser més diligents que el buscador, perquè disposen de personal específic per a la protecció de dades. 

El problema dels menors, una bomba de rellotgeria

L'advocat alerta que les persones "no som conscients de les coses que pugem a la internet" i anticipa que el treball dels advocats que cursen peticions de dret a l'oblit creixerà enormement en els pròxims anys, ja que actualment els menors estan compartint moltes informacions i fotografies a les xarxes per ignorància i això pot perjudicar-los en l'edat adulta quan, per exemple, participen en un procés de selecció de personal.

250.000 URL és el total que els internautes espanyols han demanat a Google retirar del buscador. Segons dades del gegant d’internet, les reclamacions s'han centrat en pàgines de l'administració (10,5%), xarxes socials (11,1%), directoris (15,9%), notícies (20,6%) i un calaix de sastre sense classificar (42%).