El 70% de càncers de mama comuns poden evitar la quimioteràpia
Set de cada deu pacients amb un tipus de tumor comú en fase inicial no necessiten rebre quimioteràpia després de la cirurgia.
És el resultat d'un dels assajos clínics, anomenat Taylor, que s’ha presentat en la reunió anual de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica que se celebra a Chicago. "Unes dades que ja aporten tranquil·litat als metges i als pacients, perquè poden utilitzar la informació genòmica per a prendre millors decisions de tractament en dones amb càncer de mama en etapa inicial", ha afirmat l'oncòleg de l'associació, Harold Burstein.
Amb aquesta tècnica, milers de dones podran evitar la quimioteràpia, amb tots els seus efectes secundaris. Aquelles pacients a qui s’ha determinat un risc intermedi en principi no necessitaran tractament amb quimioteràpia, amb percentatges de curació molt pareguts segons apunten els oncòlegs de l'assaig.
En la mateixa reunió també s'ha presentat una teràpia que redueix un 30 per cent el risc d'empitjorament en un càncer de mama hormonal avançat.
Es tracta d'un estudi que treballa amb la molècula en investigació Taselisib, una teràpia dirigida utilitzada en combinació amb el tractament hormonal de Fulvestrant que, com s’ha demostrat, frena durant més temps el creixement del tumor.
Els autors de l'estudi, entre els quals es troba l'investigador espanyol José Baselga, del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, han destacat que el medicament actua sobre una alteració genètica freqüent en el càncer de mama, anomenada mutació del gen PIK3CA. El resultat és el primer i més potent fàrmac de la nova família d'inhibidors del PI3K, que podrà beneficiar prop del 40% de totes les pacients amb càncer de mama avançat.
Tumor rar infantil
La reunió anual de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica també ha donat a conéixer un assaig que ha provat que prolongar l'ús de la quimioteràpia davall certes condicions pot incrementar la taxa de supervivència en els pacients infantils amb rabdomiosarcoma, un càncer rar del teixit muscular.
Els experts han explicat que aquest assaig és el primer avanç, en 30 anys, per al tractament d’aquest tipus de càncer que presenta un alt risc de recurrència. La proposta consisteix a augmentar sis mesos la quimioteràpia de manteniment amb dosis baixes després del tractament inicial en xiquets. Els resultats incrementen la taxa de supervivència general en 5 anys.
Medicina nuclear i càncer de pròstata
El càncer de pròstata és el tumor més freqüent en homes als països desenvolupats, amb més d'un milió de casos a l'any. L'últim estudi presentat a Chicago aquest cap de setmana apunta que la medicina nuclear obri un nou camp per a aconseguir un tractament personalitzat. La doctora Elena Castro, investigadora del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques d'Espanya, precisa que el major esforç que s'està fent en aquests moments és tractar d'identificar biomarcadors i desenvolupar fàrmacs nous com a inhibidors per a obtindre un diagnòstic i un tractament millors.
La immunoteràpia -atacar amb fàrmacs el sistema immune perquè actue contra les cèl·lules cancerígenes-, que en altres tumors està oferint molts bons resultats, en el cas de càncer de pròstata encara no funciona.
Una anàlisi de sang detectarà molt prompte diversos tipus de càncer
L'esperança de la biòpsia líquida
Detectar els tumors mitjançant una simple anàlisi de sang, el que es coneix com una biòpsia líquida, és la gran esperança per a controlar el càncer des de fases inicials i, fins i tot, identificar-lo quan encara no hi ha malaltia. Els experts asseguren que no és ciència ficció, que les generacions actuals ho veurem.
El doctor Rafael López, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari de Santiago assegura que, amb una anàlisi de sang que detecta fragments circulants d'adn per les cèl·lules, es pot diagnosticar el càncer en una fase inicial o abans que es desenvolupe.
López explica que el tumor s'origina en una cèl·lula i que, amb les actuals tècniques de diagnòstic, el càncer es detecta quan ja s’ha estés a un bilió de cèl·lules, un procés que es pot prolongar entre 15 i 30 anys. Però aquestes cèl·lules moren i desprenen l’adn en el plasma, que es pot recuperar mitjançant tècniques molt sensibles.
Actualment se sap que els tumors que tenen major expressió d’adn són els més freqüents, com ara el de pulmó, mama, còlon, pròstata o pàncrees. Els més complicats de detectar són els sarcomes o el càncer d'úter, però això dependrà de l'evolució tecnològica.
