El 5% dels adolescents admet que té un problema amb el joc

Segons el Ministeri de Consum l’1,5% dels joves pateix problemes greus d’addicció

Membres del Consell Científic del Col·legi de Metges d'Alacant
Membres del Consell Científic del Col·legi de Metges d'Alacant / Europa Press

Segons les xifres de la Direcció General de l'Ordenació del Joc (DOGJ) dependent del Ministeri de Consum, un 30% dels adolescents assegura haver jugat alguna vegada en els últims 12 mesos, un 5% reconeix tindre sobre problemes relacionats amb el joc i entre l'1 i el 1'5% afirma patir problemes greus. 

El Col·legi de Metges d'Alacant (COMA) i la societat científica Socidrogalcohol volen destacar aquest problema de salut greu que podria incrementar-se en els pròxims anys si no es treballa en la prevenció.

El transtorn de la conducta addictiva es caracteritza per una falta de control que té conseqüències físiques, psicològiques i socials.

En les últimes dècades, la indústria del joc ha exercit una pressió molt gran cap els joves o les persones amb problemes d'addicció, i ho ha fet de diferents formes, com el nombre de locals de joc, la publicitat i el màrqueting.

De fet, la facturació d'aquestes empreses supera els 40.000 milions d'euros a l'any entre loteries, casinos i apostes esportives. La inversió publicitària és proporcional als milions que es facturen. 

“No parlem de vicis, sinó de malalties”

"La ludopatia generarà problemes econòmics, d'autoestima, de salut mental i problemes familiars, afirma el doctor Bartolomé Pérez, psiquiatre de la Unitat d'Alcohologia de l'Hospital de Sant Joan i adverteix: "Amb el joc estem tenint la mateixa permissivitat i hipocresia que hem tingut amb l'alcohol i el tabac".

Des de la Federació Espanyola de Jugadors d'Atzar Rehabilitats (FEJAR) aclareixen que no hi ha més persones amb addicció que abans de la pandèmia, però "sí hi ha més persones que abans coquetejant amb el joc sense que veritablement hi haja una percepció del risc real".

"El perill és la normalització de les cases d'apostes com a espai d'oci, sobretot entre els més joves que les usen com a lloc de reunió. És clar que hi ha una falta d'alternatives d'oci", constata Juan José Lamas, director tècnic de FEJAR. 

Per als experts, també es va produir una anomalia, sobretot durant el confinament: "Les persones que no tenien un prolema van deixar de jugar, mentre que els que estaven en tractament van millorar perquè van controlar millor les seues abstinències amb el suport de la família", agrega Daniel Lloret, psicòleg i investigador en la Universitat Miguel Hernández.

També et pot interessar

stats