30 afectades per l'anticonceptiu Essure posen una querella per lesions i estafa
Les querellants denuncien el laboratori Bayer, l'Agència de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) i la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO).
Un grup de dones afectades pel mètode anticonceptiu Essure ha presentat una querella contra el laboratori Bayer, l'Agència de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) i la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) amb la qual denuncien lesions i estafa, i "frau científic". Amb la querella, presentada en la sala penal de l'Audiència Nacional, les víctimes de l'Essure, un implant que s'insereix en les trompes de Fal·lopi per a aconseguir l'esterilització definitiva, pretenen que s'òbriga un procés d'investigació penal per uns fets que "presumiblement" poden ser constitutius d'un delicte de lesions pels efectes secundaris adversos.
Les afectades creuen que també existeix un delicte d'estafa (frau científic) perquè la informació sobre Essure, avalada per la SEGO i produïda pel laboratori Bayer, és "deficient, indueix a engany i no està d'acord amb la bona fe medicocientífica". L'advocat que ha redactat la querella, Francisco Almodóvar, ha explicat que les afectades de tot el món tenen uns símptomes semblants (dolor pelvià, mal de cap, hemorràgies, esgotament extrem, desplaçament de l'implant, etc.) els quals, en alguns dels casos, desapareixen després de la retirada del dispositiu.
La querella s'ha presentat davant l'Audiència Nacional perquè va dirigida contra el president de Bayer Alemanya, on té la seu el laboratori fabricant. També es presenta contra Bayer Espanya, que va comercialitzar Essure en aquest país; la SEGO, que va avalar la informació del producte i la AEMPS, del Ministeri de Sanitat, per la seua labor de "no vigilància", ha assenyalat. Les afectades demanen diligències d'investigació sobre les relacions entre Bayer i la SEGO, perquè, segons ha explicat el lletrat, el tresorer d'aquesta associació, José Eduardo Arjona, "ha sigut el principal avalista o promotor d'Essure a Espanya".
Amb la querella es pretén també que s'investigue el motiu pel qual es va finançar aquest mètode en detriment de la lligadura de trompes "quan no hi havia dades que sustentaren que era més efectiu". Segons l'advocat, els estudis que es van fer sobre el dispositiu van ser a curt termini i no comparatius, per la qual cosa, es va comercialitzar el producte "sense el degut respecte de precaució quan es tracta de salut". L'any passat, l'Audiència Nacional va admetre a tràmit, per primera vegada, una demanda de Carolina Díez, una de les afectades que va tindre efectes adversos, contra el Ministeri de Sanitat i els òrgans dependents, el Sistema Nacional de Salut i la AEMPS.