20N: l'aniversari de la mort de Franco, enmig de la polèmica per la seua exhumació

Com cada 20 de novembre, i des de ja fa 43 anys, es commemora l'aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, que va donar pas a tota una revolució política i social a Espanya.

El període de transició i l'entrada en democràcia van assentar les bases de l'actual panorama polític i, tot i els canvis que s'han produït durant més de dues dècades, la mort i sobretot la sepultura del cabdill han tornat a eixir a la palestra amb la polèmica de la seua exhumació. I és que, les restes mortals, soterrades al Valle de los Caídos seran, finalment, exhumades.

Així ho va anunciar el govern de Pedro Sánchez i així es va votar en el Congrés dels Diputats el decret pel qual el govern espanyol queda habilitat per a decidir on se soterrarà el cos del dictador en cas que la família Franco no manifeste la seua voluntat sobre la destinació final “en temps i forma”.

Les respostes al govern no es van fer esperar i nombrosos sectors de la societat es van posicionar en contra: manifestos –no oficials– d'alguns sectors de l'exèrcit, comunicats de la Fundació Franco o dels partits més conservadors. I, per descomptat, negatives de la família Franco a moure el cos del seu patriarca del lloc on va ser soterrat amb honors, tot i que ja s'ha plantejat l'Almudena com a possible destí del cos.

Patrimoni Nacional ha gastat en la gestió del Valle de los Caídos uns 20,24 milions d’euros des de l’any 2008 i fins a l’actualitat, tot i que els ingressos que ha aconseguit a través del monument durant aquest mateix període no arriben a cobrir la meitat de la despesa i es queden en 9,58 milions d’euros. Actualment, l’única font d’ingressos procedeix de la venda d’entrades per a visitar el recinte, que costen 9 euros. 

Com va determinar la ministra Carmen Calvo, “al Valle de los Caídos només podran romandre les restes mortals de persones que hagen mort com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola, com a lloc de commemoració, record i homenatge a les víctimes de la contesa”. Franco és l'única persona soterrada en el monument que no va morir en la contesa ni va ser represaliat posteriorment, sinó que va faltar de mort natural i sent el cap de l'Estat.  

Aniversari, també, de la mort de Primo de Rivera

Al costat de la llosa de Franco, davant de l'altar de la basílica del Valle de los Caídos, està també soterrat José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange Espanyola. Ell sí que va ser executat en els primers mesos de la Guerra Civil, per la qual cosa, van dir des del govern, hi romandrà. Si escau, l'executiu vol exhumar les seues restes per a soterrar-lo en un altre lloc del Valle de los Caídos, perquè deixe d'estar en un lloc preeminent de la basílica i tinga un tractament similar al de la resta de les víctimes, com va recomanar el Comité d'Experts de la Memòria Històrica en 2011.

A pesar d'això, el Congrés dels Diputats va urgir en 2017 a exhumar les restes de Primo de Rivera, igual que les de Franco, amb caràcter urgent i preferent, el reial decret llei d'aquest divendres afecta només el dictador.

Apologia, delicte d'odi

En aquest clima de tensió en què pareix que les postures més radicals tornen a eixir a relluir, el govern ha anunciat que manté la seua intenció d'il·legalitzar associacions i fundacions que realitzen apologia del franquisme, com la que porta el nom del dictador Francisco Franco. Això sí, ho fia a una reforma “integral” de la llei de memòria històrica on s'incloguen les “modificacions legals oportunes” per a això.

La llei de memòria ja està sent objecte de revisió al Congrés, que tramita com a projecte de llei el reial decret llei aprovat a l'agost pel govern per a poder exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos.