Més de 200 embarcacions ixen de Dénia cap a Eivissa per a rememorar la travessia a la recerca de l’or blanc

La ruta, basada en l’itinerari del segle XIX, ha esgotat les places i s’ha convertit en una proposta lúdica que any rere any guanya seguidors

Vora 200 embarcacions participen en la Regata de la Sal, que ha partit de Dénia

Les propostes lúdiques que ofereix el territori aquest llarg pont festiu són moltes i no només en terra. A la mar, un grup de valencians, amb 200 embarcacions, gaudeix aquests dies de la regata d'altura més concorreguda de tot Espanya, la de la Ruta de la Sal, que ha partit de Dénia amb destinació Eivissa i en la qual participen vora 60 velers.

La Ruta de la Sal rememora una pràctica històrica, del segle XIX, quan eixien travessies des de la Península per a portar el que aleshores era un or blanc. El 1846, a causa de l’escassesa de sal a la Península, un barceloní va oferir pagar amb or a les primeres naus que transportaren l’ingredient marí des de les Salines de les Pitiüses.

Ara, uns quants segles després, aquesta regata té cert caire familiar, com expliquen els tripulants. “El que busquem és tindre una bona navegació i estar uns dies entre amics”, com apuntava Miguel Fortea, un dels tripulants.

Primeres vegades per a algunes

Dues d’aquestes tripulants, dues dones, participen en aquesta regata per primera vegada. Són l'armadora Puri Quadripani i l'actriu de L'Alqueria Blanca, Iris Lezcano. La primera d’elles reconeixia “la il·lusió” que li feia gaudir d’aquesta regata històrica, encara que admetia el recel i el temor que la travessia no transcórrega bé.

L’actriu Iris Lezcano, per la seua banda, reconeixia que l’objectiu d’aquesta primera experiència en la Ruta de la Sal no és, en absolut, guanyar, sinó disfrutar d’una alternativa lúdica diferent aquests dies festius.

Jaume Portolés, del club nàutic de Dénia, explica que molts participants aprofiten per a baixar a les Pitiüses i conéixer-les un poc.

Fins i tot participen regatistes amb discapacitat, el que no suposa cap entrebanc per a disfrutar de la mar i rememorar aquesta ruta històrica. “És més complicat competir, però mai perdem l'esperança”, argumentava Héctor Álvarez, del club Un mar sense barreres.

Vora 200 anys després, aquesta ruta, a mitjan camí entre la tradició i el divertiment, s'han esgotat tots els amarraments a Dénia i ha fet surar com l’oli l’oblit de la pandèmia.

També et pot interessar