15 anys i mig de presó per a l’entrenador de Betxí per abusar sexualment de menors
L’Audiència de Castelló absol el reu de dos dels cinc delictes d’abusos, ja que han prescrit.
L’Audiència de Castelló ha condemnat a quinze anys i mig de presó l’entrenador i conserge del poliesportiu de Betxí per abusos sexuals sobre tres gimnastes menors d’edat, i l’han absolt d’altres dues per haver prescrit. A més li imposa el pagament de 16.000 euros en indemnitzacions a les víctimes, un pagament del qual seran responsables civils subsidiaris el Club Gimnàstic de Betxí i l’Ajuntament d’aquest municipi castellonenc.
Durant la segona setmana d’aquest mes va tindre lloc el judici contra Carlos F., per a qui les acusacions demanaven 28 anys de presó per abusos sexuals sobre cinc gimnastes amb edats compreses entre els 6 i els 14 anys en el moment dels fets, comeses, segons l’acusació particular, entre 1992 i 2017.
La sentència condemnatòria absol al reu de dos dels cinc delictes d’abusos dels quals l’acusaven, en considerar que han prescrit, però el castiga per altres tres delictes d’abusos sexuals, i li imposa cinc anys i mig de presó per un d’ells, i cinc anys per cadascun dels altres dos.
A més, li imposa deu anys d’inhabilitació especial per a l’exercici de qualsevol professió o ofici que comporte activitats esportives relacionades amb menors d’edat, i la prohibició d’aproximar-se a menys de 200 metres de les víctimes durant deu anys comptats a partir del compliment de la pena privativa de llibertat. A banda li imposa cinc anys de llibertat vigilada a partir del moment en què isca en llibertat, i l’abonament d’una bona part de les costes processals.
La sentència considera provat que el reu dirigia els entrenaments de les gimnastes menors d’edat “de manera dura i exigent, portant a les menors al límit, bé fent ús d’insults o menyspreus per a dirigir-se a elles (arribant a cridar-les “subnormals”, “mocoses de merda” o “inútils”), bé castigant-les amb repetició d’exercicis físics severs i fins i tot càstigs de grup, bé tirant objectes al terra o pegant punyades contra la paret”.
A més, “durant tots aquests anys que van transcórrer des de 1986, fent-se servir del seu prestigi professional com a entrenador titulat amb uns bons resultats que les gimnastes anaven obtenint i de la condició de conserge de les citades instal·lacions esportives municipals”, i “mogut de l’ànim de satisfer el seu desig sexual, va sotmetre a les gimnastes menors d’edat federades que entrenava a una mena de massatges i altres tocaments mitjançant els quals satisfeia els seus desitjos libidinosos”.
L’Audiència va deixar en llibertat provisional el mes de maig passat a l’acusat, basant-se en bona part en “les dificultats” que suposava la pandèmia per coronavirus “per al seu enjudiciament”, i després de vora dos anys a la presó preventiva. La fiscal del cas va recórrer contra la mesura alertant que “posa a les víctimes en una situació de risc i inseguretat evident”, entre altres motius perquè, encara que es va imposar a l’acusat la mesura d’allunyament de les xiquetes, tots viuen en el citat poble, d’uns 5.500 habitants. En el mateix sentit es va pronunciar la lletrada de l’acusació particular, Eva Marín.
Finalment l’Audiència de Castelló va estimar en part aquells recursos i, encara que va mantindre la llibertat provisional, va prohibir a l’imputat entrar en aquesta província. Ara ha celebrat el judici i ha dictat sentència als pocs dies d’acabar la vista.