Vora cent dies en estat d’alarma
L’últim dia de l’estat d’alarma fem balanç del que ha suposat en clau política.
El final de l’estat d’alarma arriba a la mitjanit d’aquest dissabte, després de 98 dies i el substituirà l’anomenada nova normalitat.
Aquest mecanisme constitucional sols s’havia activat una vegada en democràcia i ha canviat la nostra manera de viure durant els últims tres mesos com a resposta a la pandèmia.
L’estat d’alarma va començar el 14 de març de 2020 i, tot i que a l’hora de votar-ne la primera pròrroga, l’executiu de Sánchez va comptar amb el suport de quasi tot l’arc parlamentari, l’escalada de la tensió política s’ha traduït en una pèrdua de suports tant per part de l’oposició com dels seus socis d’investidura, com ara ERC o Compromís, que va votar en contra de les dues últimes pròrrogues a causa de la falta d’acord en els criteris de repartiment del fons no reembossable de 16.000 euros.
L’establiment de l’estat d’alarma ha portat també conseqüències econòmiques derivades de la paralització de moltes activitats. Així, el govern ha hagut de posar en marxa mesures per a pal·liar la crisi econòmica, com els expedients de regulació d’ocupació temporal (ERTO) o l’aprovació de l’ingrés mínim vital, una de les mesures estrela de la coalició de govern que formen el PSOE i Unides Podem.
A partir d’aquest diumenge, comença una nova etapa que es regirà per les mesures que estableix el Consell per a previndre la Covid-19 i controlar el risc de contagi al màxim fins que hi haja una vacuna.
