Un estudi de la UPV alerta de l’assetjament masclista que patixen les dones polítiques en xarxes socials
La investigació detecta patrons comuns d’atac, com la infantilització, la sexualització o els insults disfressats d’humor, amb l’objectiu de silenciar-les
La violència masclista en les xarxes socials està condicionant la participació de les dones en política i seguix patrons comuns en diferents països. Així ho conclouen dos estudis elaborats per personal investigador del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València (UPV), que han analitzat milers de missatges publicats en la xarxa social X dirigits a dirigents polítiques com Irene Montero, Isabel Díaz Ayuso i Giorgia Meloni.
La investigació identifica formes recurrents d’hostilitat que es repetixen independentment de la ideologia de les dirigents. Entre els principals mecanismes detectats hi ha la infantilització, la sexualització, el qüestionament de la capacitat per a exercir el poder, la crítica a la seua expressió emocional o l’ús d’un humor aparentment inofensiu per a dissimular l’insult. Segons el treball, estes estratègies no busquen un debat polític real, sinó desacreditar, humiliar i deslegitimar les dones que participen en l’espai públic.
Un dels estudis se centra en els comentaris publicats en resposta a missatges d’Isabel Díaz Ayuso i Irene Montero durant un període de dos setmanes, entre el 26 de gener i el 8 de febrer del 2025, en un moment de gran exposició mediàtica pel denominat cas FP i per una investigació judicial que afectava el govern de la Comunitat de Madrid. Malgrat representar projectes polítics oposats, les dos dirigents reben atacs molt semblants i centrats en estereotips de gènere.
La investigadora María Luisa Carrió Pastor destaca que una part significativa d’esta violència adopta formes aparentment “civilitzades”. Segons explica en declaracions a À Punt, “este to irònic pot fer que molts missatges no siguen percebuts com a agressions greus, cosa que contribuïx a la seua normalització i dificulta identificar-los com a formes d’hostilitat”.
El segon treball analitza els patrons d’atac en diferents contextos nacionals i detecta similituds entre Espanya i Itàlia, encara que amb matisos. En el cas espanyol, són més habituals els atacs morals o els que qüestionen com hauria de comportar-se una dona en una posició de poder. A Itàlia, en canvi, són més freqüents els missatges que posen en dubte la competència professional o la sinceritat de la dirigent.
Segons l’investigador Sergei Sikorski, “en tots dos casos estes crítiques contribuïxen a construir discursos que posen en dubte la legitimitat de la líder com a figura política vàlida”.
Els autors subratllen que esta hostilitat no és un fenomen puntual ni fruit de la polarització política, sinó un patró sistemàtic amb conseqüències reals sobre la qualitat del debat públic. La investigació assenyala que moltes dones acaben reduint la seua presència en l’espai públic, s’autocensuren o abandonen el debat polític per a evitar l’assetjament.
Este “efecte desànim” també pot influir en les noves generacions. Segons l’estudi, la percepció d’un entorn hostil pot desincentivar que dones joves es plantegen participar en política en el futur.
Els investigadors assenyalen que identificar estos patrons és clau per a distingir entre crítica política legítima i discursos que busquen excloure determinades persones del debat públic. A més, consideren que els resultats poden servir per a desenvolupar millors eines d’anàlisi i educació digital en un context en què les xarxes socials influïxen de manera directa en la percepció social del lideratge polític.
