Txapote es nega a declarar en el juí per l’assassinat d’ETA a un funcionari de presons

La Fiscalia demana 40 anys de presó per a l’excap militar d’ETA i els tres membres del comando que executaren l’atemptat.

L'ex cap militar d'ETA, Javier García Gaztelu, 'Txapote', en una imatge d'arxiu
L'ex cap militar d'ETA, Javier García Gaztelu, 'Txapote', en una imatge d'arxiu / Europa Press

L’excap de l’aparell militar d’ETA, Javier García Gaztelu, Txapote, s’ha negat a declarar a l'Audiència Nacional en el juí per l’assassinat del funcionari de la presó alabesa de Nanclares de Oca, Máximo Casado Carrera, el 22 d’octubre del 2000 a Vitòria.

Juntament amb Txapote, seuen al banc dels acusats els tres presumptes membres del comando Totto, José Ignacio (Íñigo) Guridi, Xabi; Asier Arzalluz, Santi, i Aitor Aguirrebarrena, Peio. El ministeri públic els considera els autors "materials i directes" de l'atemptat amb una bomba adossada al cotxe i atribueix a Txapote la responsabilitat en concepte d'inducció. 

La Fiscalia demana 40 anys de presó: 25 per un delicte d'assassinat terrorista i 15 per estralls terroristes, si bé planteja una alternativa respecte a aquest últim delicte de tres anys per danys terroristes. Sol·licita, a més, que se’ls prohibisca tornar a la ciutat de Vitòria, on es va cometre l'atemptat, i una indemnització per a la viuda i la filla menor d’edat de la víctima. 

El ministeri públic considera Txapote responsable d'aquests delictes en concepte d'inducció i els altres tres acusats com a autors materials i directes.

En un judici anterior l’Audiència Nacional va condemnar dues persones més, Juan Carlos Subijana i Zigor Bravo, a 28 anys de presó per haver donat informació als ara encausats sobre la víctima.

Representant de la línia dura d'ETA

L’etarra Txapote va representar la línia dura d'ETA en l’última etapa de la banda terrorista, fins que el detingueren a França el 2001. L’han condemnat, entre altes, pels assassinats de l’exregidor del PP Miguel Ángel Blanco; l’exvicelendahakari socialista Fernando Buesa i el seu escorta, Jorge Díez Elorza; l’històric dirigent del PSE Fernando Múgica; el diputat del PP al Parlament basc Gregorio Ordóñez; el periodista José Luis López de Lacalle i dos guàrdies civils que ETA va matar a Sallent de Gállego, a Osca.

També et pot interessar