El Tribunal Constitucional avala la polèmica votació de la reforma laboral i rebutja el recurs de Casero
És el primer recurs sobre el qual decideix el tribunal en este cas, que en té pendents altres del PP i de Vox en el mateix sentit
El Tribunal Constitucional ha avalat este dimecres la votació de la reforma laboral al Congrés, feta al febrer del 2022, després de rebutjar el recurs de l'exdiputat del PP Alberto Casero, que va votar a favor "per error" i va permetre que s'aprovara la norma.
El ple del tribunal de garanties ha desestimat per unanimitat el recurs de l'exparlamentari, si bé els magistrats del bloc conservador Enrique Arnaldo i Concepción Espejel han formulat vots concurrents (és a dir, estan d'acord amb la decisió, però discrepen de l'argumentació).
El recurs de Casero és el primer sobre el qual decideix el tribunal, que en té pendents un del PP, un altre de la seua secretària general, Cuca Gamarra, i un tercer de Vox, si bé les fonts indiquen que previsiblement s'aplicarà el que s'ha resolt en este primer recurs.
El vot telemàtic de Casero va ser decisiu
Casero afirmava en el recurs que el seu vot telemàtic (que va ser decisiu per al resultat de la votació, amb 175 vots a favor de la convalidació, enfront de 174 en contra) s'havia vist afectat per un "error manifest d'origen informàtic o humà", puix que, una vegada emés, reflectia sí quan volia votar no. Constatat l'error, va informar el PP perquè traslladaren la circumstància a la presidenta del Congrés abans de la votació presencial, cosa que va fer Gamarra.
Qui llavors era presidenta del Congrés, la socialista Meritxell Batet, va decidir considerar verificat el vot telemàtic i no convocar la mesa de la cambra perquè es pronunciara.
Ara el tribunal diu que la verificació de l'emissió personal del vot es va fer d'acord amb la normativa parlamentària, que establia que el vot s'emetria a través de la intranet de la cambra, amb la introducció d'usuari i contrasenya, sense més requisits per a la comprovació.
A més, avala la decisió de Batet de no convocar la mesa, perquè Casero no va instar per si mateix la revocació del seu vot telemàtic (sinó que ho va fer, una vegada produïda la crida a votació, la direcció del seu grup); tampoc es trobava en el ple a l'inici de les votacions, sinó que va accedir a l'hemicicle al final; i quan ho va fer, tampoc va intentar emetre presencialment el vot.
En esta línia, el tribunal assenyala que a Casero li competia "extremar la seua diligència" si considerava procedent participar presencialment en el ple per haver-se recuperat d'una malaltia, "tenint en compte que l'assistència a les sessions plenàries no és només un dret, sinó també una obligació dels diputats".
Casero va eixir del partit el març del 2023 després de processar-lo el Tribunal Suprem pels delictes de prevaricació i malversació en relació amb presumptes irregularitats en cinc contractes quan era alcalde de Trujillo (Càceres) el 2017 i el 2018. El novembre passat va arribar a un acord amb la Fiscalia per a evitar la presó i va acceptar un any i nou mesos de presó, sis d'inhabilitació i l'abonament d'una indemnització de quasi 70.000 euros.
