El Tribunal de Comptes condemna Artur Mas a tornar 4,9 milions d'euros per la consulta del 9N

El Tribunal de Comptes ha condemnat l'expresident català Artur Mas i a altres ex-alts càrrecs autonòmics a retornar quasi cinc milions d'euros gastats per la Generalitat de Catalunya per a organitzar i celebrar la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014.

Segons la sentència, han sigut condemnats Mas, els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega i sis persones més per les despeses originades, xifrades en 4.946.788,16 euros. El tribunal considera responsables directes als citats, a més de Luis Bertrán Saura, Josefina Valls, Jaume Domingo Planas, Ignaci Genovés, Jordi Vilajoana i Teresa Prohias.

Se'ls condemna a reintegrar a la Generalitat de Catalunya la suma segons les seues respectives responsabilitats. Així, per exemple, a Mas se li fa responsable del total dels 4,9 milions d'euros i, a la resta, se'ls van imputant imports en funció del seu paper en la consulta.

Es paga segons la responsabilitat

Francesc Homs ha de respondre per vora 1,9 milions d'euros per diversos conceptes, entre ells la campanya de publicitat institucional, que va costar 806.000 euros; Irene Rigau, per 2,8 milions destinats a la compra i trasllat dels 7.000 ordinadors emprats en les taules de votació, i Joana Ortega, per 865.600 euros.

En els casos en els quals concorre la responsabilitat de diversos demandats respecte a un mateix concepte, la responsabilitat de tots ells és solidària en relació amb els danys causats, diu la sentència.

Segons la resolució judicial, no hi ha dubte que Mas i els altres membres del seu govern demandats eren els “màxims responsables” d'aquestes decisions. Així mateix, la sentència subratlla que tant Mas, com a president de la Generalitat, com les exconselleres Ortega i Rigau, eren “conscients” que contravenien el que es disposa pel Tribunal Constitucional per no suspendre el procés i permetre la realització de les votacions.

En els fonaments jurídics, no veu contradicció amb la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que no va apreciar delicte de malversació, ja que el que enjudicia és la responsabilitat comptable.

Pagament de la fiança

L'any passat, el Tribunal de Comptes va ordenar l'embargament preventiu de l'habitatge que Artur Mas va oferir per a cobrir part de la fiança de 5,2 milions d'euros que li va imposar per la despesa de diners públics en la consulta.

Després de consignar 2,9 milions d'euros en efectiu, Mas i els exconsellers Homs, Ortega i Rigau, a més de l'exsecretari general de Presidència, Jordi Vilajoana, van dipositar el 23 de novembre de l'any passat diversos immobles com a garantia per a cobrir la fiança.

Reaccions dels acusats

L'expresident i els exconsellers han advertit aquest dilluns que “no accepten en cap cas” la sentència, en la seua opinió “aberrant”, i han anunciat que presentaran recurs.

“Reiterem que de cap manera s'ha produït cap despesa irregular que comporte una responsabilitat comptable que justifique la pena imposada”, han recalcat en un comunicat. Des del primer moment, han assenyalat, “el govern de la Generalitat ha deixat clar que no se sent perjudicat econòmicament i que les despeses del 9N van ser legals”. A més, “durant el judici penal, el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar el delicte de malversació”, han destacat.