Trapero diu que els Mossos no donaren informació fiscal a la Generalitat per a la futura república catalana

Diu que es van "quedar a quadres" davant les peticions de la conselleria sobre frau i blanqueig i pagament d'impostos dels hotels.

Josep Lluís Trapero, a l'Audiència Nacional
Josep Lluís Trapero, a l'Audiència Nacional / Europa Press

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha assegurat en la segona sessió del juí que celebra l'Audiència Nacional pel 'procés' independentista català, que la policia autonòmica "es va negar a entregar informació econòmica i fiscal" sol·licitada pel govern de Carles Puigdemont per a una futura república catalana que s'instauraria després d'aconseguir la independència.

La declaració de Trapero s'ha représ amb les preguntes del fiscal Miguel Ángel Carballo, que ha començat amb un nou bloc relacionat amb correus electrònics.

Un dels correus és el que li va enviar el juliol de 2017 el comissari Rafael Comes, llavors cap de la Comissaria d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra, en el qual s'esmentava un pla perquè en una futura república catalana la policia autonòmica tinguera "competències plenes", entre les quals destacava el "control de duanes" i la "investigació de blanqueig per a evitar l'evasió fiscal de Catalunya".

Trapero ha començat a explicar que en una de les trobades setmanals, el secretari general d'Interior, Cèsar Puig, el va informar que la Conselleria d'Economia i Hisenda li estava demanant una reunió de "caràcter molt tècnic".

Trapero: "Em semblava una barbaritat"

La primera petició està relacionada amb "informació de tipus fiscal per a saber si els hotels pagaven els impostos de la Generalitat" i l'altra, "volien tindre informació sobre frau i blanqueig". Els Mossos "no va facilitar cap mena d'informació", ha assegurat.

Així, el major dels Mossos ha assenyalat que a la primera reunió els va comunicar que "com a administració no havien de tindre aquest tipus d'informació", que es troba en bases de dades de seguretat. "Em semblava una barbaritat", ha dit.

Per a la segona reunió va designar com a representant a Rafael Comes, que va acudir acompanyat del cap de l'àrea de blanqueig i estafes. Segons ha recordat, tots dos li van indicar després de la trobada que es "van quedar a quadres" quan van escoltar la petició d'Hisenda, per la qual cosa també van rebutjar facilitar aquest tipus d'informació.

També et pot interessar