Toni Gaspar, sobre la telefonada per a impedir la fi de la concessió del 'call center' d'Imelsa: "No va ser ni procedent ni agradable"

El president de la Diputació ha recordat que el principal acusat en el judici del call center d'Imelsa, Mariano López, exsogre de Marcos Benavent, li va telefonar presentant-se com l'adjudicatari per a evitar la fi de la concessió

El president de la Diputació de València (dreta) arriba al jutjat acompanyat del seu advocat
El president de la Diputació de València (dreta) arriba al jutjat acompanyat del seu advocat / À Punt NTC

Desembre del 2015. Toni Gaspar (PSPV) pilotava des de juny la Diputació de València després de les eleccions i el canvi de cicle polític. L'any encarava la recta final amb molts assumptes pendents, entre els quals, votar en ple la decisió de no prorrogar l'externalització del servei del call center d'Imelsa, perquè l'assumira internament la corporació. Pocs dies abans d'aquell ple, Gaspar va rebre una telefonada, que, segons ha relatat en seu judicial, recorda bé perquè "em va cabrejar moltíssim", ja que li va semblar "improcedent".

"S'identifica com a Mariano López, em diu que tenia la concessió i que anava a deixar a no sé quants treballadors al carrer si no es renovava", ha recordat l'actual president de la Diputació de València en el judici per la presumpta adjudicació a dit del servei a López, exogre de l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent. Segons ha explicat van ser diveres les telefonades i un parell de whatsapps, però que només va despenjar el terminal en dues ocasions. "Recorde la sensació de molèstia (...) era per a interessar-se, perquè deia que havia de renovar-se, marejant molt" (...) El fet que més em va afectar va ser que traslladara que anava a deixar moltes famílies al carrer (...) li vaig dir que prenguera les decisions que pensara perquè el dia 30 anava a acabar", ha explicat Gaspar en una declaració com a testimoni en el judici pel call center, peça separada del cas Taula.

Segons el relat del president de la Diputació de València, en la telefonada, Mariano López assumeix que és el beneficiari de la concessió, com entén la Fiscalia Anticorrupció i en contra d'alló que l'exsogre de Marcos Benavent (que s'enfronta a tretze anys de presó) va declarar en el judici, on es va presentar com un empleat del teòric administrador de la societat, Fernando Palomares. "Palomares? No sé qui és", ha dit Gaspar, en ser preguntat per qui pilotava en realitat l'empresa.

El president de la Diputació de València també ha relatat que es va enfadar amb el cap de gabinet, José Manuel Orengo (PSPV-PSOE) per passar-li el telèfon a López Sancho. "Li vaig tocar molest. No em va resultar procedent ni agradable", ha explicat Gaspar, que ha recordat que Orengo li va justificar la gestió per entendre que com en aquell moment s'entenia que López Sancho era un col·laborador de la Fiscalia [a la qual havia entregat àudios incriminatoris del seu exgendre, l'anomenat el ionqui dels diners], calia respondre-li per a "torejar l'assumpte".

El procés s'havia iniciat a l'agost i "la decisió ja estava presa", ha rememorat Gaspar. "Estem a mitjan desembre i el ple és el dia 30. Hi ha una interferència al final, sobretot ens arriba la pressió que [Mariano López] és col·laborador de la Fiscalia, ja, però tot s'ha fet perquè acabe el contracte i no es pot canviar", ha explicat a preguntes del ministeri públic. Assegura que en aquell moment si bé sabia de l'existència del sogre de Benavent per referències, "no li posava rostre" i va haver de fer indagacions sobre els detalls del contracte per a comprendre de què li estava parlant.

Hi ha una interferència al final. Ens arriba la pressió que [Mariano López] és col·laborador de la Fiscalia. Però ja s'ha fet tot perquè acabe el contracte i no es pot canviar

Les defenses han recordat al president de la Diputació de València que en el seu moment, com a diputat, va votar a favor de l'encàrrec de gestió del servei, però Gaspar ha explicat que ha donat suport a subcontractacions similars, perquè "o es votava o la ciutadania es quedava sense servei".

Pel que fa als tècnics imputats en la causa, Gaspar ha dit no haver tractat a penes amb Salvador Deusa, assenyalat com la persona que va elaborar el plec de condicions i que va emetre un informe favorable sobre el funcionament del servei. I en ser preguntat pel presumpte interés en la contracta del cap de gestió tributària, Ricardo de Ángel, que apareix com a signatari de factures del call center, ha dit que va entregar asèpticament tots els informes que se li van demanar i que va "va treballar ell" sense pegues la fusió del servei externalitzat amb un altre del que disposava la corporació provincial.

Castellote explica les factures falses

Abans de Gaspar ha declarat l'exdirector financer José Luis Castellote, que ha explicat que va fer un nou protocol de seguretat després que al mes d'incorporar-se, Hisenda fera un requeriment sobre possibles factures falses amb relació al call center. "Si parle de factures falses és perquè no hi havia forma de comprovar-les. Si no havíem trobat documentació, és perquè no s'havia prestat el servei", ha explicat. La declaració de Castellote, denunciant en el cas Alqueria, ha plantat dubtes sobre Ricardo de Ángel Marí, recordant que la seua firma era indispensable per a pagar les factures.

També ha destacat "l'obsessió o terror" del conseller delegat Rafael Pérez des de l'eixida de Marcos Benavent, per a evitar que se "li passara cap factura que no estiguera prou rubricada".

L'exdirector financer d'Imelsa, Fernando Castellote, declara davant del tribunal com a testimoni
L'exdirector financer d'Imelsa, Fernando Castellote, declara davant del tribunal com a testimoni / À Punt NTC

També et pot interessar

stats