Tamarit assumeix el compromís d'ampliar l'educació gratuïta dels 0 als 2 anys

La consellera d'Educació destaca en Les notícies del matí la contractació de professorat, tot i la reducció de l'alumnat, per a abaixar la ràtio en el curs 2022-2023

La consellera d'Educació i Cultura, Raquel Tamarit / À Punt NTC

El curs escolar arranca amb l'extensió de l'educació gratuïta al conjunt de l'alumnat de dos anys entre les principals novetats. Però aquest és només un pas intermedi, ja que "l'objectiu de la Conselleria d'Educació és que tota l'educació infantil siga gratuïta" dels zero als tres anys. Ho ha destacat la titular del departament, Raquel Tamarit, en una entrevista en Les notícies del matí per a valorar el començament del nou curs. Tamarit ha recordat que ha costat "set anys de treball" aconseguir la gratuïtat total des dels dos anys i que si bé serà impossible aconseguir ampliar-la en el que resta de legislatura, "és voluntat de la consellera, de la conselleria i del Botànic que l'objectiu puga consolidar-se i fer passos" en la direcció.

De l'inici del curs escolar, Tamarit ha destacat l'aposta per una baixada de la ràtio mitjana (19,4 alumnes en primària i 26,6 en secundària, l'1,3% i el 0,8% respectivament) mantenint professorat, en lloc de retallar la xifra de docents que han aplicat governs passats. Entén la consellera, que és mestre de professió que, "per a una bona atenció a l'alumnat cal que els grups vagen reduir-se a poc a poc".

També s'ha felicitat per la consolidació de l'FP, que enguany n'ofereix 5.000 places més i ha crescut un 30% en alumnat en huit anys. "Ara mateix hi ha més alumat en FP que no en batxillerat i hem d'estar satisfets que siga així", ha explicat la consellera per a qui "la gent té més clar que no és la segona opció, sinó la primera" i ha destacat l'acompanyament de l'oferta amb les demandes del món empresarial.

Pel que fa a la controvèrsia sobre el model d'ensenyament per àmbits de coneixement en primer d'ESO, l'obligatorietat del qual ha suspés cautelarment el TSJCV, s'ha felicitat perquè la majoria dels consells escolars hagen decidit mantindre la fórmula (ara temporalment voluntària), de la qual discrepa una part del professorat. Entén que no s'ha sigut en clau "d'àmbits sí o no" i que molts claustres han optat per la continuïtat perquè ja tenien preparades les programacions. Per això, celebrant la "responsabilitat" de la comunitat docent, aposta per "obrir un debat seré" per a resoldre el conflicte.

D'un altre recurrent, el que sorgeix entre famílies i professorat en les votacions sobre la jornada escolar continuada, aposta per mantindre el reglament actual, qüestionat per famílies i sindicats de docents, perquè entén que no beneficia cap de les parts. Assegura Tamarit que "no hi ha una evidència pedagògica que diga quines de les dues jornades (partida o intensiva) és millor i creu que el debat se centra erròniament en qüestions pedagògiques, quan la part nuclear és de conciliació. Per això considera que "posar tot el focus en l'educació no és just".

El nou curs escolar posa el focus en la salut mental i emocional de l’alumnat amb la introducció d’una nova figura en els centres. La de l’orientador, que enguany s'estén també a la concertada, amb 121 professionals. Raquel Tamarit ha advertit de l'augment de la detecció d'alumnat amb tendències suïcides amb posterioritat a la pandèmia i ha anunciat "una campanya d'empoderament de l'alumnat, amb tallers als centres en segon i quart d'ESO i formació al professorat". Amb les 800 denúncies per assetjament detectades en la xarxa d'educació en el curs anterior, ha recordat que l'activació del protocol (el pla Previ) està funcionant bé i ha anunciat la posada en marxa de l'Observatori per a la Igualtat i la Convivència, participat per Educació, Sanitat, Igualtat i Justícia, per a buscar solucions.

D'altra banda, ha reconegut com un tema de difícil solució "la inestabilitat del professorat" derivat del model de contractació d'Educació, que admet que "és brutal" en les comarques d'interior i el Sud, com el Baix Segura. La fampa Gonzalo Anaya, la confederació d'associacions majoritària de famílies, ofereix una roda de premsa aquest dijous per a reclamar solucions tenint en compte l'alta taxa de rotació de docents que pateixen alguns centres.

"Si s'arxiva el cas, Oltra mereix tornar per la porta gran"

En clau política, Tamarit ha donat per segur l'acord "més prompte que tard" amb la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Gabriela Bravo, sobre el requisit lingüístic per a l'accés a la funció pública. També ha recordat el compromís de tramitar una llei abans que acabe la legislatura per a augmentar l'autonomia de la Generalitat en la gestió del Museu de Belles Arts.

Respecte del futur processal de l'exvicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, aposta per recuperar-la com a candidata per a les eleccions autonòmiques, si aquest n'és favorable i es resol a temps. "Si s'arxiva el cas, Mónica es mereix tornar, i fer-ho per la porta gran", ha defés la consellera d'Educació.

Pel que fa a la seua situació personal, s'ha desmarcat com a candidata a l'alcaldia de Sueca en les pròximes municipals i ha dit avançat quan acabe la seua etapa a la conselleria d'Educació té la intenció de tornar a donar classes a l'escola.

També et pot interessar