El Suprem exigeix justificar les distàncies mínimes entre els salons de joc
Ratifica així la nul·litat de la normativa de la Comunitat Valenciana que va imposar una distància mínima de 800 metres entre aquests.
El Tribunal Suprem ha ratificat la nul·litat de la normativa de la Comunitat Valenciana que va imposar una distància mínima de 800 metres entre salons de joc. L’alt tribunal subratlla que les limitacions a les activitats econòmiques han de ser justificades, proporcionades i necessàries per una raó imperiosa d'interés general.
L'Audiència Nacional ja havia anul·lat aquest precepte del decret autonòmic de 2015 que va aprovar el reglament de salons recreatius i de jocs. Ara el Suprem coincideix amb la seua argumentació: l'administració pot fixar distàncies mínimes, però els 800 metres no estaven justificats.
No obstant això, el Suprem reconeix que el joc per diners no és una activitat econòmica ordinària i té especificitats que fan procedent regular-la i l'establiment de determinades limitacions. Entre aquestes destaca, per exemple, protegir els menors, previndre el blanqueig o articular una oferta dimensionada.
Però, segons l’alt tribunal, la fixació d'aquests 800 metres "no sols constitueix una indubtable limitació, sinó que suposa un significatiu agreujament de la restricció que imposava la reglamentació valenciana precedent". De fet, el decret de 2007 fixava una distància de 200 metres.
Així, critica que la limitació s'argumentava amb unes "lacòniques explicacions" en el preàmbul del decret "clarament insuficients"; només es parlava de la necessitat "d’evitar la concentració de locals de joc" i de "raons d'orde públic".
A més, el Suprem assegura que la falta de justificació suficient queda a més palesa, en veure que la Generalitat ha introduït successius canvis normatius en la distància mínima entre locals de joc –200 metres en el decret de 2007, 800 en el de 2015, i 700 en el de 2018–. Segons el tribunal, aquestes modificacions no han tingut “una explicació mínimament consistent”.
La Comissió Nacional dels Mercats de la Competència va ser la primera que va recórrer el decret valencià davant l'Audiència Nacional. Al·legava que, a més de la falta de "raons imperioses d'interés general", a la Comunitat Valenciana la ràtio de locals de joc per habitants era d'1 per cada 20.000, molt inferior al d'altres regions.
La Generalitat va demanar al Suprem que arxivara el procés perquè el desembre de 2018 va dictar un nou decret en aplicació de la sentència de l'Audiència Nacional. Però l’alt tribunal li retrau l’actitud per "anòmala", ja que aquesta resolució no era ferma.
