El Suprem confirma que Rato anirà a la presó per les targetes ‘black’
El que va ser vicepresident del Govern d'Aznar està condemnat a quatre anys i mig.
El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dimecres que Rodrigo Rato anirà a presó per les targetes opaques de Caixa Madrid i Bankia. El que va ser vicepresident del Govern d'Aznar i president de Caixa Madrid està condemnat a quatre anys i mig. Com que és una pena superior a dos anys de presó, haurà d'ingressar obligatòriament a un centre penitenciari tot i que no té antecedents penals.
Els jutges han confirmat també les condemnes d'altres 63 exdirectius d'aquestes entitats financeres, que tenen penes d'entre quatre mesos i quatre anys de presó per un delicte continuat d'apropiació indeguda per l'ús fraudulent de les conegudes popularment com a ’targetes black’.
Dels 64 processats en el cas de les targetes opaques de Caixa Madrid i Bankia, Rato és qui s'ha endut la màxima pena imposada pel Suprem. L'alt tribunal ha decidit no aplicar-li cap atenuant de reparació de danys tot i que va tornar els diners que va consumir amb la seua targeta perquè considera que la responsabilitat de l'expresident de Bankia i Caixa Madrid suposa una quantitat superior.
En canvi, el Suprem ha optat per aplicar l'atenuant molt qualificada de reparació del dany a l'exdirectiu de Caixa Madrid Idelfonso Sánchez Barcoj, a qui també li ha rebaixat la pena de dos anys i mig a un any menys un dia de presó per un delicte d'apropiació indeguda. El tribunal segueix el criteri de l'Audiència Nacional i entén que Barcoj no pot ser penat dues vegades pel mateix delicte, l’una com a cooperador necessari i l’altra com a còmplice.
La sentència de l'alt tribunal reafirma la resolució dictada per l'Audiència Nacional el 23 de febrer de 2017, que donava per provada la despesa de més de 12,5 milions d'euros entre els anys 2003 i 2012. A més, els jutges consideren acreditat l’ús personal de targetes tot i ser coneixedors que era una pràctica il·legal.
En la sentència es confirma també que els acusats van tornar els més de 12 milions d'euros gastats mitjançant les targetes ’black’. D'aquesta xifra, 9,3 milions d'euros corresponen a l'època en què Caixa Madrid estava presidida per Miguel Blesa (la condemna del qual, de sis anys de presó, va extingir-se quan va morir) i 2,6 milions més a l'era en què Rato encapçalava Bankia.
