El Suprem confirma la primera sentència de 7 anys de presó al 'ionqui dels diners'

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència Provincial de València que va condemnar a set anys i 10 mesos de presó l'exgerent de l'empresa pública de la Diputació de València Imelsa i autodenominat ionqui dels diners, Marcos Benavent, en el primer dels juís del cas Imelsa.

El Suprem ha resolt que la sentència de 2023 de l'Audiència de València "no condemna a partir de meres sospites ni desplaça sobre els acusats la càrrega de provar la seua innocència", sinó que "ho fa sobre un conjunt probatori ampli i convergent" com ara expedients administratius, factures proforma, factures finals i correus electrònics intervinguts, entre altres, que "permet reconstruir amb suficient claredat l'operativa enjudiciada".

En la resolució, feta pública este divendres pel Tribunal Superior de Justícia valencià, sí que s'ha estimat parcialment el recurs de cassació interposat per Benavent i li ha reduït a una sisena part les costes processals.

En la sentència de l'Audiència no es va considerar acreditat que els serveis prestats per l'entitat Themática Events SL en les eleccions municipals de Montcada i de Vilamarxant de 2007 i en les eleccions generals de 2008 "hagen sigut finançats amb càrrec a sobrecostos en la facturació emesa en nom de l'entitat Themática Events SL a l'entitat Imelsa per altres conceptes".

A més, l'Audiència va condemnar el que va ser soci de Marcos Benavent, Rafael García Barat, a 9 anys i 2 mesos de presó per l'adjudicació irregular del servici de Bibliobús i l'espectacle Metamorphosis del museu MuVIM, i la funcionària de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València Francisca Tamarit a 5 anys i 6 mesos per l'adjudicació del Bibliobús, així com els empresaris José Antonio Toledo i Francisco Javier Márquez a 10 i 5 mesos de presó, respectivament.

Ara, el Suprem ha reduït la pena a José Antonio Toledo Salgado respecte del delicte de malversació de cabals públics pel qual va ser condemnat com a cooperador necessari, "amb imposició de la pena inferior en dos graus i amb la individualització punitiva que es fixarà en la segona sentència".

En este sentit, el TS assegura que la sentència "no descriu meres irregularitats administratives, ni actuacions aïllades, ni decisions tècniques discutibles", sinó que declara "una estratègia contractual dirigida a eludir els procediments ordinaris de contractació", per a la qual cosa "se situen, amb distinta funció, les actuacions de Tamarit, Benavent i García Barat".

També compartix que "el dol de Benavent es proclama en el relat de fets provats i, a més, resulta de la seua participació encoberta en Themática Events SL, així com del concert amb García Barat, de la utilització de subcontractistes per a facturar directament a IMELSA, de l'ocultació de la vertadera posició de Themática i del fraccionament econòmic de la prestació per a quedar com a únic fiscalitzador d'una operació que afavoria econòmicament la seua pròpia empresa".

"El relat de fets provats plasma el coneixement de la injustícia per part del recurrent i la seua voluntat de substituir les regles públiques de contractació per una decisió d'afavoriment particular", afig el Suprem, que considera que, "conseqüentment, el delicte continuat es reflectix clarament en el relat històric de la sentència" de l'Audiència de València.