El Suprem acorda repetir el juí a Arnaldo Otegui pel cas Bateragune

La sentència va ser anul·lada després que Estrasburg dictamirana que no havia sigut un juí just.

El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, en una imatge d'arxiu
El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, en una imatge d'arxiu / Juan Herrero (Efe)

El Tribunal Suprem ha acordat aquest dilluns per unanimitat que se celebre un nou juí contra el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, per intentar reconstruir Batasuna a través del grup Bateragune.

El ple de la sala segona de l'alt tribunal segueix el criteri de la Fiscalia que va sol·licitar repetir el juí després que fa uns mesos el Suprem anul·lara la condemna a sis anys i mig de presó que se li va imposar el 2012 en aplicació d'una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que va considerar vulnerat el dret a un jutge imparcial d'Arnaldo Otegui i dels restants condemnats.

La decisió l'ha adoptada el ple de la sala, compost per 16 magistrats, en compliment de l'art. 4.2 del protocol 7 del Conveni Europeu de Drets Humans, que exclou la prohibició de doble enjudiciament en supòsits com el que ara es resol. La sentència (de la qual és ponent Miguel Colmenero i el contingut de la qual es coneixerà en els pròxims dies) coincideix amb la posició del ministeri fiscal ja “que un defecte processal no pot convertir-se en una exempció penal”, després de la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans.

L'Audiència Nacional va condemnar Otegi i el exdirigent sindical abertzale Rafael Díez Usabiaga a deu anys de presó per pertinença o integració en organització terrorista i deu d'inhabilitació, mentre que a la resta (Miren Zabaleta, Sonia Jacinto i Arkaitz Rodríguez) els va imposar huit anys de presó.

En revisar la sentència, el Suprem va rebaixar les penes a entre sis anys i sis anys i mig, una decisió que més tard va avalar el Tribunal Constitucional; no així el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, que va acabar donant la raó als condemnats en estimar que es va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans per falta d'imparcialitat d'una magistrada que els va jutjar.

En l'origen del recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans està la resposta que va donar la magistrada Ángela Murillo quan Otegi, en la vista d'una causa anterior, no va voler contestar si condemnava la violència: “Ja sabia jo que no m'anava a respondre a aquesta pregunta”. A la qual Otegi va replicar: “Jo també sabia que ho anava a preguntar”. Otegi, que va eixir de presó al març de 2016, va recórrer la parcialitat de Murillo en aquest juí, i el Suprem li va donar la raó, però no va passer el mateix respecte a la recusació de la jutgessa en la causa de Bateragune.

Per a Estrasburg, acceptar la primera recusació de la jutgessa per parcialitat contra Otegi en un cas i rebutjar-la en un altre procediment diferent contra ell només uns mesos després va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans.

També et pot interessar

stats