El sostre de vidre en el Congrés més igualitari d'Europa
La cambra que s'estrena ara és la cinquena del món en presència femenina, però els càrrecs amb visibilitat continuen escapant-se de la paritat.
El Congrés que s'ha constituït aquest dimarts com a resultat de les eleccions del 28 d'abril passat és el més igualitari de la història, i el primer en representació femenina de tot Europa, segons les dades de l'European Institute for Gender Equality, per davant del de països com ara Suècia o Finlàndia. Per la seua part, ONU Dones situa l'estat espanyol en el cinqué lloc del món quant al percentatge de dones diputades al Congrés. Dels 193 països analitzats en el mapa Dones en la política, només Ruanda, Cuba, Bolívia i Mèxic es col·loquen per damunt.
Xifres que, tot i la seua importància, no amaguen el fet que una representació més alta no garanteix ni una visibilitat equitativa ni un poder de decisió major, segons demostren les dades en altres àmbits, com l'empresarial o l'universitari. Tot i haver-se evidenciat que una presència equitativa dels gèneres en les cúpules directives de les empreses contribueix a augmentar els seus beneficis, diversos informes apunten que només el 26% dels llocs de direcció en empreses valencianes estan ocupats per dones i que, a més, un 15% no té cap dona en els llocs de màxima responsabilitat.
Tampoc l'àmbit educatiu escapa de la bretxa de gènere: el sistema universitari a l’estat espanyol és clarament femení, amb una majoria de matriculacions de dones, en estudis de grau i de màster, però la tendència comença a revertir-se en els estudis de doctorat i continua descendint a mesura que s’avança en l’escalafó. Les dones són el 39% del personal docent i investigador, i el 21% del cos de catedràtics. Tan sols vint de cada cent dirigeixen programes d’investigació d’excel·lència i, de les 50 universitats públiques de tot l’Estat, només set estan dirigides per dones, el 14% del total. En aquest context, la política no és una excepció.
Cúpules de poder en masculí
Si mirem les direccions dels diferents partits, els portaveus dels grups parlamentaris i les cares més visibles, obtenim una equació similar. Per exemple, en l'executiva federal del PSOE, les dones són 20 de 49, poc més d'un 40%; en el comité executiu del PP, en són 33 de 92 seients, el 36%; i en el comité de direcció de Ciutadans, són 12 les dones d'un total de 37 membres (el 32%). El consell de coordinació de Podem és el de major presència de les cúpules polítiques, amb 8 dones de 15.
En la legislatura que acabem de tancar, eren portaveus dels seus respectius grups polítics Margarita Robles, del PSOE i Irene Montero d'Unides Podem. En el PP i Ciutadans, els portaveus del Congrés (encara que també de l'Europarlament i del Senat) són homes.
I en les comissions del Congrés i Senat, els percentatges de representativitat són similars. Hi havia un total de 67 comissions en marxa al final de la passada legislatura, de les quals només 23 estan dirigides per una dona. Cal remarcar que, a més d'un extra en responsabilitat, presidir una de les comissions suposa un cobrament extra de vora 1.500 euros.
Les diputades, per partit
Ara per ara, i amb la incògnita encara oberta sobre què passarà amb els quatre polítics catalans empresonats, el 47,4% dels escons del Congrés espanyol estan cupats per dones.
La formació amb major representació femenina és el PSOE, amb 64 escons ocupats per dones (un d'ells, el de la mateixa presidenta de la cambra), un 52% dels 123 totals. També el PP té més diputades que diputats des del 28A: 34 dels 66 escons són femenins, un 51,5%. Ara bé, en cap d'aquests casos, les dones que encapçalen les seues llistes han sigut majoria. En el cas del PSOE, el 42% de les circumscripcions estaven liderades per dones, i en el cas del Partit Popular, el 44%. En Ciutadans, el nombre de diputades és en aquesta XIII legislatura de 21, xifra que suposa un 36,8% dels seus 57 representants, mentre que Unides Podem en té un 47,6% de dones.
