El sirià es reafirma sobre la troballa fortuïta dels papers sobre Erial que han incriminat Zaplana

L'home ha confirmat que va localitzar la documentació en una antiga casa de l'expresident, però no ha sabut precisar per què va decidir entregar-los a l'anomenat ionqui dels diners i no al propietari de la casa

En imatge, un moment de la declaració per videoconferència
En imatge, un moment de la declaració per videoconferència / À Punt NTC

El juí sobre Erial ha transportat la sala en el temps al moment que va donar origen a la investigació, la presumpta troballa fortuïta, en un pis de València, que havia pertangut a l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana, d'uns documents sobre les societats vinculades a les adjudicacions de les ITV i el parc eòlic valencià. Uns papers que la Guàrdia Civil considera el full de ruta sobre la trama de possibles suborns i paradisos fiscals que jutja l'Audiència Provincial de València.

La troballa ha declarat haver-la fet l'empresari sirià Imad al-Naddaf Yalouk, quan vivia de lloguer a l'habitatge que anys abans havia venut Zaplana. Estem a l'estiu del 2008, quan Al-Naddaf s'instal·la a la casa. Mesos després s'adona d'un compartiment en un cantó, darrere de la porta de l'habitació principal. Dins veu una caixa forta i en el forat entre esta i la paret, uns papers plegats. Uns plens d'esmenes ratllades que li van cridar l'atenció i que acabaria entregant a l'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent, l'autodenominat el ionqui dels diners. La Guàrdia Civil els va localitzar durant l'escorcoll al despatx del seu primer advocat, Ramiro Blasco, durant la instrucció d'una altra cas, Taula. Una segona troballa fortuïta.

Al-Naddaf s'ha reafirmat en la sala sobre la versió que va donar a la Guàrdia Civil durant la investigació policial. Tanmateix, no ha sabut precisar quants documents hi havia exactament, més enllà de destacar estaven ratllats i ha dit no recordar entre els papers un retall de diari que parlava de les adjudicacions i que els agents van recuperar entre la documentació confiscada a Benavent.

Amb l'anomenat ionqui dels diners havia travat una relació de confiança, per la coincidència en multitud d'actes oficials, en què Al-Naddaf participava per la seua condició de representant de la comunitat musulmana de València. No obstant això, el ciutadà sirià no sabut explicar per què va decidir entregar els papers a Benavent i no al propietari de l'habitatge. Tampoc ha recordat en quin moment li'ls va donar. Simplement ha insistit a destacar que li van cridar l'atenció que estaven ratllats i alguna referència al parc eòlic, que va pensar que podien ser importants, i per això li'ls va mostrar a Benavent. Segons ha dit, l'exgerent d'Imelsa li va dir que segurament serien falsificats, però va decidir quedar-se'ls. Anys després, el 2016, Benavent li va telefonar per a preguntar-li si tenia els originals o més documents relacionats. "No sabia de què m'estava parlant", ha declarat Al-Naddaf.

Contactes regulars amb les forces de seguretat

L'advocat de Zaplana li ha preguntat per les relacions amb les forces de seguretat. L'home, membre destacat de la mesquita de València ha admés que de tant en tant departia amb agents, "quan passava alguna cosa", però no ha sabut concretar a quin estament policial pertanyien: "Ens feien visites freqüents, ens preguntem si havíem vist alguna cosa. Nosaltres els aclaríem coses", ha manifestat. No ha sabut concretar si estes visites "dins del normal" pertanyien a membres del Centre Nacional d'Intel·ligència. "No s'identificaven així. Com ho havia de saber?", ha explicat. 

Les preguntes de la defensa de l'expresident de la Generalitat estan relacionades amb manifestacions de l'excomissari José Manuel Villarejo, que assegura que Al-Naddaf era un confident del CNI i que va ser este servei en realitat el que li va proporcionar els papers que han acabat incriminant Zaplana. Este dijous Villarejo declararà sobre aquelles afirmacions. 

En la sessió també ha declarat José Pérez, el lletrat que col·laborava amb Ramiro Blasco, l'exadvocat del ionqui dels diners. Pérez va estar present en l'escorcoll policial de la finca de Benigànim (Vall d'Albaida) on residia Marcos Benavent fins que el detingueren. Ha manifestat que el treball policial es va fer en termes "cordials" i que Benavent "no va manifestar cap oposició". Este dimecres s'ha suspés per motius personals la declaració de Blasco, en el despatx del qual es van trobar els "papers del sirià" entre la documentació de Benavent. En seu testimoni serà un dels plats forts de la jornada de dijous, juntament amb el de Villarejo.

L'arquitecte dels famosos i una compravenda "purament especulativa"

Juntament amb Pérez i Al-Naddaf una desena de persones s'han sotmés en la sessió d'este dimecres a les preguntes de la Fiscalia i les acusacions, la majoria en intervencions per videoconferència. Molts eren titulars de comptes particulars a la Banca Pública d'Andorra, que presumptament la trama va emprar per a fer moviments sense el seu coneixement. Entre els testimonis del dia ha estat també el del xòfer oficial de Zaplana en Telefònica, que ha reconegut haver-lo portat al pis de Madrid on l'expresident va residir temporalment i que, malgrat estar a nom del seu amic José Barceló, la Fiscalia creu que en realitat pertanyia a l'excap del Consell.

També ha testificat el mediàtic arquitecte Joaquín Torres, conegut pels seus treballs per a persones famoses. Torres va fer els plànols de la Finca, l'exclusiva urbanització en la zona de Prado de Somosaguas (Pozuelo de Alarcón, Madrid) on la investigació situa una de les operacions immobiliàries de la trama. A preguntes de la Fiscalia ha confirmat que el difunt promotor, Luis García Cereda, li va assegurar que l'expresident Eduardo Zaplana havia comprat una de les propietats, encara que va delegar les gestions de l'operació en subordinats, entre els quals hi havia l'amic de l'excap del Consell, Joaquín Barceló, Pachano. "Em va dir Luis que se la va quedar Zaplana", ha assegurat.

L'arquitecte ha destacat haver tingut la impressió que l'operació amb aquella propietat va ser "purament especulativa", ja que poc després de la venda, la promotora lila va recomprar a Zaplana per un preu més elevat. "Es van guanyar molts diners sense generar valor", ha destacat Torres.

En la sessió anterior, el periodista Luis Herrero, que llavors treballava per a Procisa, la promotora de la urbanització, va explicar que Zaplana era qui mostrava l'interés per l'adquisició, mentre Barceló, que l'acompanya en alguna ocasió, parlava en condicional; deia que ja li encantaria comparar-la si tinguera diners. Barceló ha confessat durant el juí exercir de testaferro de l'exministre de Treball. La paraula "testaferro" també la va emprar Torres en la seua declaració davant la Guàrdia Civil amb relació a Barceló. Hui ha reconegut que potser la va gastar induït per les preguntes dels agents durant l'interrogatori.

També et pot interessar

stats