La sentència pel juí de la caixa B del PP n'acreditarà l'existència i que la seu de Génova es va pagar en negre

El tribunal de la secció segona de l'Audiència Nacional, que ha jutjat el presumpte pagament de part de la reforma de la seu nacional del Partit Popular amb diners negres de la caixa B, ja ha conclòs les deliberacions. Va quedar vist per a sentència després de quasi trenta sessions, i ara comencen a conéixer-se alguns detalls del veredicte judicial, que ha avançat aquest dilluns la Cadena Ser.

La sentència, que correspon a la peça "Nº 22.510/13" (més coneguda com el juí de la caixa B del PP), encara està redactant-se i previsiblement es farà pública abans d'agost. S'espera que corroborarà els aspectes fonamentals dels arguments esgrimits per les acusacions contra el PP durant el juí, segons l'emissora radiofònica. Així, acreditarà l'existència de la caixa B en el partit, que considera un "fet incontrovertible" des que ja ho va confirmar el Tribunal Suprem en la sentència sobre la primera època de la trama Gürtel.

L'Audiència Nacional apunta també que l'extresorer Luis Bárcenas no va ser el principal beneficiari d'eixa comptabilitat paral·lela sinó el mateix PP, i considera acreditat que les obres escomeses entre els anys 2005 i 2010 per a reformar la seu central del partit, en el número 13 del carrer Génova de Madrid, es pagaren amb diners en negre. Així, conclou que no hi ha dubte que es va utilitzar aquest mètode opac per a finançar les obres, i per a això es basa en la quantitat "ingent" de proves practicades i en els informes pericials presentats.

El tribunal no dona credibilitat al testimoni que van aportar antics càrrecs del PP que declararen en el juí com ara els expresidents de govern espanyol Mariano Rajoy i José María Aznar, o els ex-secretaris generals María Dolores de Cospedal, Javier Arenas, o Francisco Álvarez-Cascos, que van negar tant l'existència de la caixa B com que s'usaren diners en negre per a pagar la reforma de la seu.