El Consell demana al govern actualitzar les previsions d'Aemet per a adequar-les a "la nova realitat de les precipitacions"

El portaveu del Consell i conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina, ha tornat a defensar este divendres l'actuació de la Generalitat davant de les crítiques pel suposat retard en l'enviament de l'ES-Alert dimecres. Barrachina ha insistit que el missatge es va enviar pel risc de barrancades i no per la intensitat de les pluges, i ha demanat al govern d'Espanya que actualitze els criteris de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) perquè les previsions s'adapten a la nova realitat de les precipitacions i siguen més precises territorialment. Per la seua part, l'Aemet defensa que el nivell roig implica un perill restringit a "episodis verdaderament extraordinaris".

Durant la roda de premsa posterior al ple del Consell, Barrachina ha considerat que, "de la mateixa forma que deguera revisar-se la situació de la intensitat de les pluges, també la regionalització", amb l'objectiu de disposar d'informació més precisa sobre territoris més reduïts.

Segons ha explicat, Aemet havia decretat l'avís taronja i "per motius que va interpretar tècnics, va decidir no situar en el nivell roig eixa alerta". "Estàvem en nivell taronja i el motiu de l'ES-Alert no van ser les pluges, de les quals no se'ns va avisar del nivell roig, sinó un risc d'augment en els llits i una potencial barrancada", ha afirmat.

Els llindars establits per Aemet per a activar l'avís roig se situen en 90 litres per metre quadrat en una hora o 180 l/m² en dotze hores. Segons el conseller, els criteris per a canviar el nivell de les alertes a la Comunitat Valenciana "haurien d'adaptar-se a la nova realitat de les pluges".

Barrachina ha expressat a més el seu respecte per les víctimes en ser preguntat per les crítiques de l'Associació de Víctimes Mortals Dana 29-O, que considera que es va produir un nou retard en l'enviament de l'ES-Alert.

El conseller ha defensat que el missatge "respon tècnicament a la situació" que hi havia en aquell moment i ha incidit en el fet que este risc "no té a vore lògicament amb el moment d'intensitat de les pluges", sinó amb una situació posterior derivada de l'acumulació d'aigua.

Per la seua banda, la delegada del govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha qüestionat les explicacions de la Generalitat sobre l'enviament de l'ES-Alert i ha assegurat que la ciutadania ja sap "quina administració no és fiable en matèria d'emergències". Bernabé s'ha pronunciat sobre esta qüestió abans d'assistir a l'entrega dels Guardons d'Honor d'UGT-PV.

L'Aemet defensa els criteris dels avisos rojos per pluja

L'Aemet ha defensat els criteris que utilitza per a activar els avisos rojos i ha advertit que este nivell, que implica un perill extraordinari, ha de quedar restringit a "episodis verdaderament extraordinaris". L’agència considera que l’episodi de pluges i tempestes de dimecres a la Comunitat Valenciana va ser "intens, però dins de la normalitat climàtica".

L’organisme explica que els llindars són més elevats a les comunitats mediterrànies i les Balears perquè els episodis de pluges intenses són més freqüents en estes zones. Així, a València o Barcelona l’avís roig per precipitacions s’activa quan es preveuen més de 90 litres per metre quadrat en una hora, mentre que a Madrid o Valladolid el llindar se situa en 60 l/m².

Segons Aemet, esta diferència respon al Pla Nacional de Predicció i Vigilància de Fenòmens Meteorològics Adversos (Meteoalerta), que establix els nivells d’avís a partir de criteris climatològics i dels possibles impactes del fenomen. L’agència també ha remarcat que "és important no sobreavisar".

Aemet ha assenyalat que els 48 l/m² en una hora registrats el 16 de setembre a l’aeroport de València són una xifra "molt alta", però que a l’entorn de l’aeroport i de la capital valenciana s’han registrat episodis similars o superiors els últims anys. L’organisme ha destacat, en canvi, que l’impacte pot variar segons el territori i ha posat com a exemple que una precipitació d’esta intensitat a Madrid podria tindre conseqüències majors perquè és un fenomen que no s’hi ha registrat habitualment.