Sánchez proposarà al Congrés que la despesa en defensa siga del 2% del PIB l'any 2029

Biden tanca la seua presència a Madrid amb la satisfacció d'haver aconseguit entre tots una OTAN més forta i més unida

Biden, aquest dijous, en roda de premsa
Biden, aquest dijous, en roda de premsa / Juan Carlos Hidalgo (EFE)

Nou països membres de l'OTAN han aconseguit l'objectiu d'inversió del 2% en defensa acordat en la Cimera de Gal·les de 2014, i altres dènou han establit "plans clars" per a aconseguir tal xifra el 2024, motivats per l'amenaça que suposa per a Occident la invasió russa d'Ucraïna. Actualment, Espanya destina l'1,01%, però el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha deixat clar que proposarà al Congrés que la despesa en defensa arribe al 2% del PIB en un termini de huit anys i, per tant, assolir aquest percentatge el 2029.

Sánchez ha avançat aquesta meta en roda de premsa oferida aquest dijous, últim dia de la cimera de l'OTAN a Madrid, on ha apostat perquè l'augment de la despesa militar "siga un acord de país que transcendisca les qüestions ideològiques".

En aquest context, i davant el rebuig de Podem, el seu soci de coalició, ha confiat que la guerra a Ucraïna "faça reflexionar algunes formacions polítiques que abans tenien una visió diferent de l'OTAN" o sobre com exercir la dissuasió i la defensa i que actuen "en conseqüència".

L'OTAN estreta els llaços

L'OTAN va rubricar la seua “transformació” de cara als pròxims anys amb un reforç militar a l'est davant Rússia, que ha passat de ser un soci a la seua més clara amenaça; llaços més estrets a l'Indopacífic davant del desafiament que planteja la Xina, i dos nous membres, Suècia i Finlàndia, a punt d'unir-s'hi.

Qualificada d'“històrica” pels caps d'estat i de govern aliats, aquests s'enfrontaven al repte de pactar quin tipus de resposta volien donar a la tornada de la guerra al sòl europeu amb la invasió russa d'Ucraïna. També, a com defensar els interessos i valors que creuen que la Xina desafia, o de quina manera mantenir-se en l'avantguarda tecnològica en un món cada vegada més competitiu.

“Acabem de concloure una cimera transformadora amb els caps d'estat i de govern de l'OTAN. Amb decisions de gran abast per a adaptar la nostra Aliança al futur”, ha resumit el secretari general aliat, Jens Stoltenberg, en una roda de premsa al final de la reunió. En un sentit semblant, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha remarcat que l'OTAN s'ha tornat més forta i més unida, en resposta a la invasió russa d'Ucraïna i després de la cimera de l'Aliança a Madrid.

Biden demanarà més petroli al golf Pèrsic

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha afirmat abans d'abandonar Madrid que té intenció de sol·licitar als països del golf Pèrsic que augmenten la producció petroliera per a abaixar el preu del cru. Biden ha assenyalat que no li ho demanarà a l'Aràbia Saudita en particular durant la seua visita al juliol al regne, sinó a les nacions del golf en general.

Putin acusa l'OTAN d'estar ancorada en la guerra freda

El president rus, Vladímir Putin, ha condemnat a una OTAN ancorada "en la guerra freda" i ha assegurat que "res ha canviat" pel que fa als plans militars russos a Ucraïna després que el cap aliat, Jens Stoltenberg, l'instara a "posar fi immediatament" a la guerra.

"L'OTAN és un rudiment d'una època ja passada, de la guerra freda. Sobre aquest tema, sempre ens deien que havia canviat, que ara és més una unió política, però tots cercaven motius i possibilitats per a impulsar-la com a organització militar", ha assegurat Putin a la premsa russa durant la seua visita al Turkmenistan.

També et pot interessar