Ribera valora amb "molta serietat" el gasoducte amb Itàlia
Després de les reticències de França amb el gasoducte Midcat la ministra per a la Transició Ecològica ha recordat que "Espanya no necessita exportar gas"
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat aquest dijous que el govern valora amb "molta serietat" la possibilitat de construir un gasoducte submarí amb Itàlia davant de les reticències de França d'acabar la interconnexió a través dels Pirineus, la infraestructura coneguda com a Midcat.
Quant a la postura del govern francés, ha assenyalat que no es tracta d'una disputa bilateral amb el país, encara que ha defés que "Espanya no necessita exportar gas", sinó que "està disposada a ajudar Europa", segons ha valorat en una entrevista en Antena 3 arreplegada per Europa Press.
"Si Europa necessita ser ajudada és important que les institucions europees i aquells governs en pitjor situació s'impliquen també en un debat que no és només a dues bandes", ha afegit Ribera.
Sobre la possibilitat de construir el gasoducte entre Espanya i Itàlia, la titular de Transició Ecològica ha explicat que uniria les regasificadores de Barcelona i Livorno.
"De moment, el que estem fent és activar una espècie de ''pont marítim'' entre Barcelona i Livorno. Una gran regasificadora (la de Barcelona) amb capacitat d'emmagatzematge i per a rebre grans vaixells metaners de la qual ixen metaners de menor grandària cap a l'altra planta (la de Livorno), més antiga i de menor capacitat de regasificació", ha detallat.
D'aquesta manera s'injecta gas per a consum a Itàlia, amb una alta dependència del gas rus, i també a les connexions amb el nucli central de gasoductes que travessen el centre i el nord d'Europa, ha detallat la ministra.
Així, la possibilitat que s'està valorant és la de substituir aquest transport marítim amb un gasoducte submarí per a "estalviar costos en el mitjà i el llarg termini", ha aprofundit Ribera.
La idea és que a través del tub circule gas natural en un primer moment, després gas natural barrejat amb biogàs i en el mitjà termini hidrogen verd.
"Es tracta d'una obra d'enginyeria més complicada (l'opció italiana). El més senzill, el més net, en un país que es diu europeista, en un moment extremadament crític per a Europa, és buscar el més fàcil, el que puga estar operatiu per a la tardor o l'hivern 2023-2024 i que és la connexió del corredor ibèric de l'hidrogen, que en primera instància podria traslladar gas natural a través dels Pirineus duplicant la capacitat actual", ha postil·lat la ministra.
