Ribera nega l'apagada informativa: "Aemet va fer onze telefonades i la CHX va enviar 198 correus"
La ministra de Transició Ecològica adverteix que la Generalitat hauria d'haver actuat des de l'alerta d'Aemet, com feren altres institucions, i no en funció de les dades hidrològiques, que a penes deixen marge de reacció
La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica ha negat al Congrés una "apagada informativa" dels organismes dependents de l'administració de l'Estat durant la DANA, tal com va sostindre el president Carlos Mazón en la intervenció a les Corts per a explicar la gestió de la catàstrofe. En la rèplica del ministeri des de les Corts Generals, Ribera ha exposat que Aemet va fer onze telefonades a la direcció de Protecció Civil que tenia la Generalitat, entre les 06:30 h i les 18:10 h. I que, en paral·lel, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va enviar 198 correus. Set d'estes comunicacions per correu de la CHX es van produir entre les 16:26 h i les 18:43 h i quatre, específicament, van versar sobre l'acumulació d'aigua a Xiva, la capçalera de la rambla de Poio. "Si la pluja s'acumula aigües amunt, s'acaba desbordant baix. És l'últim moment que hi ha marge, poc, de 30 a 45 minuts per a reaccionar", ha explicat.
Ribera ha pegat la volta a l'argumentari de Mazón, que va circumscriure a la falta d'informació de la CHX sobre l'augment dels cabals de les rambles i la incapacitat d'anticipar el desbordament i avisar a temps la població. Ha advertit que Aemet havia avisat d'una DANA excepcional amb 72 hores d'antelació, que hi havia un avís roig (la màxima advertència) des de les 7:31 h del dimarts 29 d'octubre, dia de la DANA, que es va estendre en la primera hora del matí a la província de València i amb la mateixa previsió.
L'alerta primerenca marca la capacitat real de resposta. Les dades hidrològiques en temps real difícilment basten per si mateixa per a alertar la població a temps
"L'alerta primerenca marca la capacitat real de resposta. Les dades hidrològiques en temps real [les de la CHX] difícilment són suficients per si mateixa per a alertar la població amb temps de sobra i capacitat", ha afirmat. Ribera ha destacat que amb la mateixa informació administrativa, la Universitat de València va suspendre les classes amb un dia d'antelació, la Diputació de València va enviar la plantilla a casa i 62 municipis de la província van prendre mesures de prevenció diverses, com la suspensió de les classes.
També ha recordat que ja a les 17:42 del 29 d'octubre, l'Ajuntament de Xiva va suspendre totes les activitats i va recomanar a la població anar-se'n a casa per la intensitat de les precipitacions. El barranc que travessa el poble és la capçalera de la rambla de Poio que acabaria desbordant-se aigua avall.
La ministra també ha informat que a les 18:05 h la CHX va notificar l'escenari dos, excepcional, pel risc de trencament de la presa de Forata, el qual assegura que va transmetre presencialment el president de la institució, present al Cecopi. "Van ser hores complicades, la CHX gestiona amb prudència i informa el Cecopi i pren decisions per a evitar el trencament de la presa", ha afirmat.
Les gotes fredes del passat no són equiparables a les del segle XXI. No podem perdre un minut minant la credibilitat de la ciència i les institucions
"Només un de cada 400 avisos d'Aemet és roig. És l'avís més rellevant de tota la cadena d'informació per a donar una resposta anticipada", ha subratllat Ribera. "De poc serveix tindre tota la informació necessària si qui ha de respondre no sap com fer-ho", ha raonat la ministra, que ha destacat la necessitat de protocol·litzar cada vegada més la presa de decisions davant de les alertes, per a evitar, en el futur, moments de paràlisi i reduir la importància del factor personal.
La reunió telemàtica del Cecopi, sense connexió entre les 18 i les 19 h
Teresa Ribera també ha relatat que en la reunió telemàtica del Cecopi la vesprada de la DANA, la "pantalla va passar a negre" entre les 18:00 hores i les 19:00 hores. "No sabem què va ocórrer esta hora, però les tres persones que representaven la delegació del govern, Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no van poder participar en el debat que tenia lloc de manera presencial a la seu del Cecopi per a decidir", ha afegit.
"Vull defendre ací el treball dels servidors públics que van emetre la informació, que era el seu deure. Els organismes del ministeri actuaren d'acord amb la norma bàsica de Protecció Civil, que els feia dependre del comandament únic", ha subratllat amb relació a Aemet i la CHX, però també per a reivindicar la contribució de la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé. Segons ha recordat, els organismes de l'Estat proporcionen previsions i dades als de Protecció Civil autonòmics i "juntament amb les telefonades que rep l'112, empren esta informació per a prendre decisions i són els responsables de contactar amb els ajuntaments. "La direcció de l'emergència", ha insistit, "correspon a l'administració autonòmica, en este cas, la Generalitat".
De poc serveix tindre tota la informació necessària si qui ha de respondre no sap com fer-ho
En la intervenció parlamentària, Ribera ha alertat sobre el canvi d'escenari que comporta l'emergència climàtica al Mediterrani, on el calfament global anticipa fenòmens més extrems i amb més freqüència. "Les gotes fredes del segle passat no són equiparables a les del segle XXI. Els convide a treballar junts i a no perdre un minut minant la credibilitat de la ciència i les institucions, perquè necessitem serveis públics que funcionen en situacions com la de València", ha manifestat en un missatge dirigit a la bancada del PP i Vox. "No vivim en un estat fallit, sinó de dret, i tenim serveis que funcionen per a protegir la població que entre tots hem de fer valdre i enfortir. Perquè el coneixement, la ciència i la confiança en les institucions són els nostres millors aliats contra el risc", ha defensat.
Ribera ha instat a repensar l'ordenació del territori d'acord amb la cartografia de les zones inundables, i ha advertit de la dificultat de corregir les disfuncions quan estos espais ja estan edificats, com passa a gran part de l'àrea metropolitana de València afectada per la DANA.
Les obres a la rambla de Poio, paralitzades des del 2012 malgrat la DIA favorable
Com ja havia avançat en la sessió de control, la ministra ha assegurat que el moment que més a prop s'ha estat de fer les obres del barranc de Poio, que hauria mitigat les inundacions, va ser el 2012. Segons ha recordat, hi havia una declaració d'impacte ambiental favorable, signada per ella mateixa, però va caducar el 2017 per la falta de decisions del govern de Mariano Rajoy. Ribera ha explicat que el 2018 es trobaren cinquanta obres d'interés públic paralitzades i, des de llavors, l'executiu espanyol treballa per a reactivar el projecte de Poio, "buscant un disseny alternatiu que combinara les demandes i preocupacions de les administracions implicades". Tot i això, ha lamentat que el març del 2024 la Generalitat va reclamar dos actuacions extra —un "espere encara un poc més", ha dit— per a millorar l'adequació al paisatge.
"La cobertura vegetal dels barrancs frena l'escorrentia"
En tot cas, ha instat a pensar en mesures addicionals, ja que, segons diu, la canalització projectada a la rambla de Poio està pensada per a retorns d'aigua molt inferiors als que hauria assumit per la crescuda del 29 de novembre, si bé "hauria mitigat l'impacte".
Ribera també ha volgut matisar "desinformacions" sobre les presses i la neteja dels canals. "Al contrari del que s'ha dit falsament, este govern no ha eliminat preses, només alguns assuts obsolets que empitjoren la funcionalitat de rius i conques en moments complexos", ha assenyalat. També ha recordat que la cobertura vegetal criticada en alguns barrancs és una mesura recomanada per l'Agència Europa del Medi Ambient perquè "frena l'escorrentia i redueix l'arrossegament de sediments".
El PP culpa Ribera de no enviar “en temps i forma” els informes del ràpid creixement del barranc
La majoria dels grups parlamentaris representats al Congrés han coincidit este dimecres a assenyalar el president valencià, Carlos Mazón, com a màxim responsable de la tragèdia provocada per la DANA del 29 d’octubre. No obstant això, també han apuntat al govern de Pedro Sánchez, entenent que hauria pogut fer més.
Excepte el Partit Popular, que ha carregat exclusivament contra el govern espanyol, i Vox, que ha repartit culpes encara que ha denunciat sobretot la "inacció dolosa" del Ministeri de Transició Ecològica, la resta de formacions han apuntat majoritàriament a la Generalitat.