Les reserves d'alguns països obliguen a posposar la votació per a oficialitzar el català, l'eusquera i el gallec a la UE
Diverses delegacions han remarcat que és prematur pronunciar-se sobre un assumpte sobre el qual a penes s'ha debatut i sobre el qual persisteixen seriosos dubtes de l'encaix legal i impacte econòmic i pràctic
Espanya s'ha vist forçada a renunciar a la petició de sotmetre a votació este dimarts la seua proposta per a reconèixer el català, basc i gallec com a llengües oficials de la UE, després que diverses delegacions hagen insistit que és prematur pronunciar-se sobre un assumpte sobre el qual a penes s'ha debatut i sobre el qual persisteixen seriosos dubtes de l'encaix legal i impacte econòmic i pràctic.
La presidència de torn que este semestre ocupa Polònia ha pres la iniciativa de plantejar "posposar la discussió", segons han informat a Europa Press diverses fonts diplomàtiques. El punt figurava en l'agenda "per a adopció" a petició del govern espanyol, que en les últimes setmanes va intensificar els contactes amb les capitals per a defensar l'oficialitat de les tres llengües cooficials a partir de gener del 2027, però assumint el cost total que, en el cas de la resta d'idiomes, assumeix la UE i introduint una derogació immediata per a una implementació parcial que excloguera la traducció del gruix de la legislació comunitària.
No obstant això, després d'obrir el debat el secretari d'Estat per a la UE, Fernando Sampedro, diverses delegacions han pres la paraula per a demanar a Espanya que fera marxa arrere en la votació, per a poder continuar discutint més avant, tenint en compte que continua havent-hi dubtes legals, econòmiques i pràctics "sense resoldre", segons fonts europees.
De fet, ja en les declaracions a la premsa a l'arribada a la reunió a Brussel·les, diversos ministres ja van apuntar els dubtes sobre la idoneïtat de votar de manera prematura un assumpte sobre el qual a penes s'ha discutit a 27 i respecte al qual persisteixen dubtes, fins i tot dels serveis legals del Consell.
Entre ells, el ministre d'Assumptes Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, ha confiat a no haver de votar i recomana prendre's "molt de veres" un tema que, al seu juí, encara no està "madur"; mentre que les seues col·legues austríaca, Claudia Plakolm, i sueca, Jessica Rosencrantz, han apuntat els dubtes legals i financers.
El govern diu que continuarà treballant en favor d'este reconeixement
A preguntes dels periodistes en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra portaveu, Pilar Alegría, ha assegurat que l'executiu continuarà "treballant i dialogant" amb els socis europeus perquè es reconeguen a la UE les llengües cooficials espanyoles. Alegria ha assegurat que "el compromís és clar" i l'objectiu és treballar "des d'ara mateix" per a convéncer "com més prompte millor" tots els països membres.
Per la seua banda, el govern català ha criticat la postura del PP contra este tema. "No sé quina és la pretensió del PP, però actua contra els interessos del país que diu defensar", ha dit la consellera i portaveu Sílvia Paneque.
