El Regne Unit, clau en unes eleccions europees que mai va voler celebrar
Els 73 eurodiputats britànics tindran veu i vot en algunes de les decisions més rellevants per a la futura cara de la UE.
Aquest dijous es dona el tret d'eixida a les eleccions europees, que se celebren fins al 26 de maig en els diferents estats membres de la Unió Europea. Els primers països en votar són els Països Baixos i el Regne Unit, tot i l'intent del govern britànic d'evitar fins a l'últim minut la participació en aquests comicis. Però, el calendari i la legislació ho han fet inevitable.
Si el país eixia de la UE el 29 de març de 2019, com va estar previst durant quasi dos anys, aquestes eleccions no hagueren sigut necessàries perquè el Regne Unit ja estaria en un període de transició i no seria un estat membre de ple dret. Però les dues successives pròrrogues del Brexit, després que l’executiu britànic no aconseguira el suport del Parlament, han impedit que es compliren els terminis previstos.
Encara que la primera ministra britànica, Theresa May, va mantindre fins a l'últim moment l'esperança de poder aprovar l'acord del Brexit en el temps de descompte, Downing Street va acabar anunciant que el Regne Unit celebrarà les eleccions el dia 23 de maig. Serà un dels primers estats membres a fer-ho, ja que 22 dels 28 països les celebren el diumenge, 26 de maig.
El Regne Unit compta amb 73 eurodiputats. En cas de no haver-hi participat, ja s’havia acordat en el nou repartiment d’escons que 46 haurien quedat en reserva amb vista a la possible incorporació de nous estats membres en el futur i 27 a repartir entre països fins ara infrarepresentats.
La més que probable presència d'eurodiputats britànics en la pròxima Eurocambra, ja que encara podrien evitar ocupar el seu escó si l'acord del Brexit s'aprova abans de la constitució del Parlament, el 2 de juliol, obliga a tornar a la composició anterior i obri interrogants per als 27 països restants i per als eurodiputats que es queden a les portes de ser triats.
Els 73 britànics que ocupen el seu seient al Parlament Europeu tindran veu i vot en algunes de les decisions més rellevants per a la futura cara de la Unió Europea, com l'aprovació dels comissaris per a la pròxima legislatura o la llum verda final al president de la Comissió que nominen els països.
De moment, moltes enquestes situen al capdavant el nou Partit del Brexit que dirigeix l'euròfob Nigel Farage, que podria entrar en una potencial agrupació d'euroescèptics de la resta de la UE i posar en escac les primeres decisions de la pròxima Eurocambra.
En qualsevol cas, queda en l'aire quant de temps ocuparan els britànics els seus escons. El Regne Unit pot abandonar la Unió Europea tan prompte com aprove l'acord d'eixida i la intenció de Theresa May és fer-ho abans de la nova data límit del 31 d'octubre.
