La reforma de la sedició passa el primer tràmit al Congrés després d'un debat molt tens

La proposta del PSOE i Unides Podem per a reformar el delicte de sedició s'obri definitivament pas al Congrés. Aquest divendres ha secundat el primer tràmit per a suprimir-lo i reemplaçar-lo per un de nou de desordes públics. La iniciativa ha tirat avant després d'un debat agre i carregat de tensió, farcit de crítiques i retrets a l'executiu espanyol per part de l'oposició, que la considera un pagament a l'independentisme català.

Tocant la una de la matinada, després d'una maratoniana jornada parlamentària en la qual el govern de coalició PSOE-Unides Podem ha aconseguit tirar avant els pressupostos generals de 2023, la cambra baixa ha aprovat la presa en consideració de la proposta, amb 187 vots a favor, 155 en contra i sis abstencions que els diputats i diputades han anat anunciant individualment i a viva veu.

Primer escull superat, això sí, amb l'advertiment d'alguns grups minoritaris que presentaran esmenes en considerar que el nou delicte de "desordes públics agreujats", com el va presentar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pot criminalitzar les protestes i mobilitzacions. La reforma proposada advoca per esborrar el delicte de sedició del Codi Penal i convertir-lo en "desordes públics agreujats" amb una rebaixa de quinze a cinc anys de la pena màxima de presó i fins a huit anys d'inhabilitació.

El plantejament ha tornat a concentrar les crítiques de la dreta de l'hemicicle, que veu en ella una cessió a l'independentisme català a canvi del suport als pressupostos. Un extrem que el portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Gabriel Rufián, s'ha afanyat a negar. 

PP: la reforma és "tramposa i fraudulenta"

El PSOE, per boca de Francisco Aranda, i Unides Podem, de la mà de Jaume Asens, han defensat la necessitat de suprimir el delicte de sedició per a adaptar el Codi Penal als "estàndards europeus". Així, han reivindicat l'aposta pel diàleg i la convivència del govern a Catalunya enfront de la falta de propostes del PP en la comunitat autònoma.

Des de l'oposició, s'esperaven dures crítiques del PP i així ha succeït. La portaveu parlamentària, Cuca Gamarra, ha retret al govern la "tramposa i fraudulenta" proposta de reforma, feta "al dictat de Junqueras i a la mida dels colpistes", en al·lusió als polítics catalans condemnats pel procés. Igualment agressiva ha sigut la intervenció del diputat de Vox Javier Ortega-Smith, per a qui la proposta només busca "facilitar la tornada dels covards fugits", com l'expresident català Carles Puigdemont. Per la seua banda, la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha acusat l'executiu de fer "codis penals a mesura dels delinqüents" i de defensar "quatre senyorets nacionalistes que porten tota la vida vivint molt bé a costa del procés".

De "Reforma Sánchez-Aragonés" —en referència als presidents del govern espanyol i al de Catalunya— ha catalogat Josep Pagès, de JxCAT, una proposta "que salva uns pocs" i que posa en perill el dret de protesta. I ha deixat clar que ells no seran "els tontos útils" que l'avalen. Rufián, d'ERC, ha negat que la reforma siga una concessió al seu partit ni a l'independentisme i ha dit que amb ella se li posa "una mica més difícil al jutge o jutgessa feixista de torn […], llevant el joguet a jutges feixistes", una expressió que li ha recriminat la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. I s'ha dirigit a JxCAT, sense nomenar-ho, per a instar-los a ser part d'una solució i no del problema i al fet que, igual que ERC, ajuden "des de Madrid" a tirar avant lleis que han salvat la vida a milions de persones en la pandèmia.