Quico Arabí: "No veig clara la condemna a Zaplana, perquè la seua capacitat de moure fils és inabastable"

"Ell és un gestor de poder. És el poder. L'encarnació del poder. Un padrí. Està per damunt de les sigles d'un partit, que empra a conveniència". Així veu Eduardo Zaplana una de les persones que més el coneix -o almenys que més l'ha estudiat- el periodista Quico Arabí. El redactor de política del diari Levante-Emv ha presentat en Les notícies del matí  Los téntaculos del truhan. La caída de Zaplana y la corrupción más allá del PP, la segona part de la investigació sobre l'expresident de la Generalitat, que va iniciar amb l'assaig Ciudadano Zaplana.

I des d'aquest coneixement avisa: "Zaplana políticament i civilment està liquidat. Però encara té corda. I no veig que la condemna estiga clara, perquè la seua capacitat de moure fils és inabastable", ha destacat en À Punt sobre el desenllaç del procés judicial contra l'antic cap del Consell. Entrant al detall, ha explicat que si bé hi ha un "tràiler d'indicis" i alguns fets provats contra Zaplana, la investigació judicial no ha trobat cap prova de comunicació directa amb Fernando Belhot, un dels seus presumptes testaferros internacionals i home clau en la trama.

"En el primer volum volia explicar les claus de per què una persona com Zaplana, que havia protagonitzat tants escàndols, podia haver estat 28 anys en el poder, una primera part com a polític-empresari i en la segona d'empresari-polític, en una absoluta impunitat. En aquest segon es conten les claus de per què ha caigut", explica Arabí. I per què ha sigut? Segons el periodista, per un punt de supèrbia i sibaritisme. Quan l'abast dels presumptes tripijocs va transcendir la capacitat del seu entorn pròxim, de persones de confiança, Zaplana busca els millors testaferros internacionals. Entren en joc Isabel Paesa i Fernando Belhot que, a requeriment de la justícia valenciana, han retornat els diners que gestionaven en els comptes en paradisos fiscals associats a l'expresident de la Generalitat.

Els testaferros internacionals han preferit perdre un client que sacrificar un negoci. El seu negoci no estava en Zaplana. Era un client xicotet

En opinió d'Arabí, "comet el mateix error que quan una persona que no és ningú contracta un advocat de primera (...). L'errada és que tu eres un client microscòpic. Han preferit perdre un client que sacrificar un negoci. El seu negoci no estava en Zaplana. Era un client xicotet". En aquest sentit, recordat que Belhot és un dels gestors de fons implicats en la macrotrama de corrupció a Sud-amèrica vinculada a la constructora Odebretch, que esguita una desena de països i en què s'estima el moviment de vora 800 milions de dòlars.

"Sempre he pensat que el 2015 [quan el PP perd les eleccions i va començar l'etapa del Botànic] no es va tancar un règim. El moment simbòlicament seria la condemna de Zaplana", estima Quico Arabí sobre l'impacte polític del judici, i el seu encaixament en l'etapa de corrupció vinculada a la gestió del PP en la Generalitat.

El 2015 no es va tancar un règim. El moment simbòlicament seria la condemna de Zaplana

Amb el resultat incert, a l'espera de la capacitat probatòria que atorgue el tribunal a les evidències acumulades, Arabí estima que només una cosa és segura: la trama no recobrarà els onze milions recuperats. "Zaplana ja no ho pot reclamar. Perquè està negant que siguen seus", ha explicat, ja que en cas contrari significaria assumir el delicte.

En l'objectiu d'evitar la pena de presó a Zaplana, l'estratègia processal de l'expresident podria donar alguna sorpresa, adverteix Arabí. "Hi ha estratègies no executades encara i aniran fins al final. L'últim recurs és intentar que algú es carregue el mort. Un clàssic en els delictes de narcotràfic". I és l'amic de la joventut i presumpte testaferro de proximitat, Joaquín Barceló, qui cotitza a l'alça en les quinieles d'Arabí com a possible home pantalla, per a assumir la condemna que suposadament pertocaria a l'expresident.

Assut, la corrupció més enllà del PP

Quico Arabí dedica també un part del llibre a analitzar el context en què es va produir la corrupció i assenyalar altres figures, vinculades a l'empresariat o a la gestió dels fons dels partits que expliquen investigacions recents, com el cas Assut, la presumpta trama de corrupció a l'Ajuntament de València en temps de Rita Barberà al voltant del constructor Jaime Febrer que ha acabat esguitant el PSPV. "Per descomptat que hi va haver diners per a partits, i després molta gent va usar el nom del partit i en el nom d'ell va guanyar uns quants diners. Alguns van aprofitar la debilitat dels partits [pels problemes de finançament] per a fer negocis, i altres, per a enriquir-se", ha raonat en relació amb la imputació de l'advocat José Luis Vera o l'exregidor socialista Rafael Rubio en aquesta segona causa.