El PSOE i el PP perfilen els pròxims moviments en una setmana clau en què el cas Cerdán aterra al Congrés
Sánchez anunciarà més mesures contra la corrupció i busca convéncer els socis parlamentaris, mentre que Feijóo posa ja la vista a la Moncloa

El Partit Popular i el PSOE reunixen les executives este dilluns amb la ressaca d'un cap de setmana molt intens per a analitzar l'escenari polític que s'obri en els pròxims mesos. Els populars exhibixen una imatge d'unitat entorn d'Alberto Núñez Feijóo després del congrés nacional que ha consolidat el seu lideratge i que els ha servit per a reunir forces de cara al pròxim cicle electoral. Els socialistes digerixen un comité federal agitat amb el secretari general, Pedro Sánchez, sotmés a màxima pressió pels escàndols que aguaiten al partit i que centren l'atenció entre la presumpta corrupció del cas Cerdán i les acusacions d'assetjament de diverses dones contra Francisco Salazar, ja apartat de la cúpula de Ferraz.
El quarter central del PSOE a Madrid ha estrenat la nova executiva remodelada després de la marxa de l'exsecretari d'organització Santos Cerdán, que ja complix una setmana en presó per ser el presumpte cervell, segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, de l'entramat de comissions il·legals a canvi d'adjudicacions públiques que investiga el Tribunal Suprem en la instrucció del cas Koldo. Sánchez ha presidit la reunió en què ha debutat la valenciana Rebeca Torró com a nova número tres. Una figura escollida per a canviar el rostre i el to del partit davant dels suposats casos de corrupció d'Ábalos i Cerdán, que estarà al capdavant d'una secretaria d'organització més coral i que tindrà Borja Cabezón i Anabel Mateos com a adjunts per a repartir-se les responsabilitats del càrrec. També s'ha estrenat la nova portaveu del PSOE, Montse Mínguez, que ha començat la primera roda de premsa en la seu de Ferraz amb un atac directe a Feijóo, a qui ha acusat d'haver estat "coquetejant" amb el narcotràfic.
La família socialista ha volgut exhibir una imatge d'unitat entorn del líder després d'un comité federal en què es registraren algunes veus crítiques aïllades; la més rellevant, la del baró castellanomanxec Emiliano García-Page, que va demanar a Sánchez que se sotmeta a una qüestió de confiança o convoque eleccions. Una exigència que el va convertir en blanc de recriminacions dels companys de files, especialment el ministre de Transports, Óscar Puente, qui el va retraure durament.
Este dilluns, Page ha assegurat que esta és l'etapa amb menys crítica interna que ha viscut en més de quaranta anys en el PSOE i ha recordat que ni Felipe González ni Joaquín Almunia van tindre "por" a la discussió en un comité federal. El també president de Castella-la-Manxa ha admés que no ha eixit del comité del dissabte amb garanties que s'haja "acabat la corrupció", però ha asseverat que el que més el preocupa és que "alguns tenen més por a la crítica que als xoriços" i ha argumentat que "haurien d'estar més atents al que diuen els missatges que tenen i les gravacions que han fet precisament eixos xoriços", en referència a l'exassessor de Transports Koldo García.
La realitat és que hi ha por a noves filtracions que puguen paralitzar l’agenda i la iniciativa legislativa del govern espanyol, sobretot en un moment clau com l'actual. Dimecres Sánchez, acudix al Congrés per a donar explicacions sobre la presumpta corrupció que afecta antics membres del PSOE en un monogràfic sobre el cas Koldo en què intentarà retindre la confiança dels socis parlamentaris per a mantindre la majoria. El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha avançat que en esta compareixença Sánchez presentarà un paquet de mesures contra la corrupció "molt potent" i ha descartat de ple cap qüestió de confiança.
Sumar, soci de la coalició de govern que encapçala el PSOE, parla de "reinicialitzar" la legislatura i ha avisat que la compareixença de Sánchez del dimecres decidirà el rumb futur. També ha lamentat que els socialistes no s'hagen posat encara en contacte amb ells per a acordar mesures socials i anticorrupció. Davant de la "paràlisi" en què, a parer seu, està immers el partit de Pedro Sánchez, han anunciat que ells impulsaran la creació de l'oficina anticorrupció i la retribució del permís parental de huit setmanes per a la cura dels fills menors de huit anys.
Feijóo mira cap a la Moncloa
Tot i que no hi ha convocatòria electoral a la vista i Sánchez ha deixat clar que no dimitirà com a president del govern espanyol i que la legislatura continua perquè vol resistir, el PP treballa ja amb la mirada posada en la Moncloa. Este dilluns de matí els de Feijóo han reunit el comité de direcció. El nou secretari general, Miguel Tellado, ha oferit la primera roda de premsa en este càrrec assegurant que Feijóo es compromet a governar en solitari i no en una coalició amb Vox. Així, ha reiterat que aconseguir un executiu "sòlid, únic i unit" és l'aspiració electoral que els mou, sense dur a terme cap coalició. Però per al cobejat govern en solitari, hauran d'arribar als deu milions de vots, la fita que es va marcar Feijóo dissabte.
Preguntat sobre si això significa que el PP preferiria una repetició electoral a un executiu de coalició amb Vox, Tellado ha remarcat que es tracta d'una aspiració. Un govern en solitari que siga capaç de pactar amb tots els grups parlamentaris tret de Bildu, l'únic cordó sanitari que tenen al cap. Així és com cal entendre el missatge que va llançar Feijóo diumenge en la clausura del congrés celebrat a Ifema: que després de les pròximes eleccions només cap que governe ell o Sánchez. Amb esta disposició, la nova portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, ja s'ha posat en contacte amb tots els grups parlamentaris, tret dels abertzales.
Una postura que no ha agradat a Vox. "Què estan fent? Tornen a cometre la mateixa errada gegantina del 23J. No han aprés res", ha recriminat José Antonio Fúster, el portaveu nacional. Cal recordar que en el PP va ser el partit més votat en la cita en les urnes de fa dos anys, per davant del PSOE, però Feijóo no va aconseguir armar una majoria parlamentària suficient per a ser investit president.