Protestes a València en contra de l’aprovació de la llei del joc

La presidència de les Corts ha ajornat la votació del projecte de llei del joc de la Comunitat Valenciana a dijous, després que Vox haja presentat un recurs contra la decisió de la junta de síndics que les votacions es facen pel sistema de vot ponderat. La formació d’ultradreta considera que aquest sistema, segons el qual cada síndic vota en representació de tot el seu grup, vulnera els drets dels diputats, perquè entén que el sufragi és “personal i indelegable”. Per tant, demana que es vote de manera telemàtica.

El president de les Corts, Enric Morera, ha comunicat que, per a evitar qualsevol “inseguretat” en l’exercici del vot, s’ajorna la votació de tots els punts del ple per a fer-lo de manera telemàtica. No obstant això, en la junta de síndics de dimarts es debatrà aquest assumpte, amb la informació jurídica recaptada.

La norma, pionera a Espanya, arriba envoltada de polèmica, amb el sector en peu de guerra i el vot en contra de l’oposició. De fet, els treballadors del sector s’han manifestat a la plaça de l’Ajuntament de València per a alertar que vora 2.500 famílies valencianes es veuran afectades si tira avant la norma. A més, denuncien que el moment actual, en plena crisi del coronavirus, no és el més idoni i que, una vegada s’aplique, en els pròxims anys es tancarà el 95% de les sales de joc i, per tant, es perdran molts llocs de treball.

Patronals del sector i UGT demanen paralitzar-la

La portaveu de la Unió de Treballadors de Sales de Joc de la Comunitat Valenciana, Anabel Gimeno, ha assegurat als micròfons d’À Punt que la llei no sols afecta projectes de futurs locals, sinó també els que ja estan oberts. Per tant, demanen que la norma s’aplique només als nous establiments que s’òbriguen en el futur. Per això, han lliurat 1.630 signatures al president de les Corts, Enric Morera, contra la formulació de la nova llei, però segons Gimeno, no n’han rebut cap resposta. “Continuarem lluitant, perquè amb el nostre treball no es juga”, ha conclòs.

També la UGT-PV s’ha mostra contrària a l’aprovació i també demanen que les restriccions afecten únicament als nous establiments, tot i que alguns es troben a pocs metres de centres escolars. “Si els casos de ludopatia augmenten durant el confinament, no és problema de les sales de joc sinó del joc en línia”, ha apuntat Ismael Sáez, secretari general del sindicat. En una entrevista en Les notícies del matí, Sáez s’ha mostrat sensible pel que fa al problema que implica la ludopatia per a milers de persones i les seues famílies, però ha posat en dubte que aquestes mesures tinguen un verdader impacte. A més, ha apuntat que la iniciativa no arriba en “el millor moment” i que s’han de protegir els llocs de treball.

Els psicòlegs alerten del creixement de la ludopatia

Just a l’altre extrem de la polèmica, se situen els psicòlegs i les associacions que atenen les víctimes de la ludopatia. Critiquen l’actitud catastrofista de les empreses del sector i les acusen d’aprofitar la crisi provocada per la pandèmia per a pressionar en contra de l’aprovació de la nova llei. Recorden que el nombre de persones afectades de ludopatia ha crescut un 60 per cent els últims 5 anys a la Comunitat Valenciana i reclamen al Botànic que es mantinga ferm en la tramitació. Col·lectius com la Plataforma contra la Proliferació de les Apostes d’Alacant també asseguren que l’argument de la crisi actual és “trampós” i que no es té en compte la quantitat de persones que perden la faena a conseqüència de l’addicció al joc.

Ciutadans i el Partit Popular també n’han demanat la retirada perquè, segons asseguren, la norma generarà la pèrdua de milers de llocs de treball. En canvi, els grups del Botànic asseguren que no comportarà cap tancament sinó que el que passarà és que no es donaran més llicències quan en caduquen les actuals, i reiteren la importància que té en la lluita contra la ludopatia.

La llei incorpora diverses mesures per a fer front a l’addicció al joc, com ara que ha d’haver-hi com a mínim 850 metres entre les sales de joc i els centres educatius i de salut. També obliga que les màquines escurabutxaques funcionen amb comandament a distància, encara que s’hi ha aprovat una moratòria d’un any.