La proposta de Pedro Sánchez afecta una minúscula part dels 250.000 aforaments

El 93% dels beneficiaris pertanyen a les forces de seguretat, que queden exclosos, igual que jutges, fiscals i certs càrrecs autonòmics.

Presa de possessió dels nous magistrats del Tribunal Suprem, als quals no afecta la iniciativa
Presa de possessió dels nous magistrats del Tribunal Suprem, als quals no afecta la iniciativa / Rodrigo Jiménez (Efe)

La proposta del president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, de reformar la Constitució per a posar fi als aforaments afectarà una mínima part dels 250.000 càrrecs públics que gaudeixen d’aquesta protecció especial.

Més de les 232.000 persones aforades a Espanya ho són per la seua condició de membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat o de les policies autonòmiques, segons dades facilitades pel Consell General del Poder Judicial el 2017. La resta d’aforaments (17.603, un 7%) es reparteixen entre membres del govern central, diputats, senadors, parlamentaris autonòmics, jutges i fiscals.

Però la iniciativa de l’executiu de Pedro Sánchez afecta només una part d’aquest últim grup: els aforaments previstos per la Constitució Espanyola de 1978. És a dir, els ministres i integrants del Congrés i del Senat. I no sempre, perquè es mantindrà la protecció per a les decisions preses en l’exercici del càrrec. Per contra, sí que el perdran en la resta dels casos, com ara una infracció viària, una irregularitat bancària o un acte de violència. El processament de Pablo Casado per les presumptes falsedats en el seu màster també entraria en aquest supòsit.

En aquests casos, una vegada perdut l’aforament, els imputats passarien a ser jutjats per tribunals ordinaris i no per òrgans superiors, com determina aquesta situació jurídica per a certs càrrecs públics i professionals de l’estat. Ara mateix, en el cas de diputats i senadors, a més cal una majoria en la cambra abans que es puguen iniciar les accions judicials corresponents.

Un figura residual fora d'Espanya

El volum d’aforaments a Espanya xoca amb el caràcter residual d’aquesta figura en altres països. Alemanya, el Regne Unit o els Estats Units no tenen cap aforament. Portugal i Itàlia només atorguen aquesta protecció especial al president de la República. I a França s’estén només al president, els primer ministre i els membres del govern.

Per contra, a l'Estat espanyol des dels primers aforaments de la Constitució de 1978, el nombre de càrrecs i les casuístiques en què es gaudeix d’aquesta protecció especial s’ha disparat.

La Llei orgànica del poder judicial va incloure en aquesta figura els jutges i fiscals, els magistrats del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Comptes, els vocals del Consell General del Poder Judicial i del Consell d'Estat i el Defensor del Poble.

A més, els estatuts d'autonomia de les diferents comunitats han atorgat l’aforament davant dels seus respectius tribunals superiors de justícia –no davant del Suprem– als membres dels seus governs i parlaments autonòmics.

En juny de 2014, la reforma d'aquesta llei orgànica va incloure també certs membres de la Casa Reial per a estendre l’aforament al rei Joan Carles, la reina Letícia, la reina Sofia i la princesa d'Astúries, després que el rei emèrit va abdicar i va perdre la inviolabilitat.

També et pot interessar