Els programes electorals del 28M: les principals propostes a colp d'ull

Avançar cap a una jornada laboral de 32 hores? Activar supermercats públics? Reduir per llei el temps màxim d'espera sanitària? Donar "prioritat nacional" en l’accés a les ajudes i bonificacions? Els programes electorals són la bíblia dels partits. Els documents on se sintetitzen les propostes de millora i transformació social que orienten el vot de la ciutadania. Però processar les vora 600 pàgines que sumen en conjunt esdevé un repte per a la paciència i la comprensió lectora de les ciutadanes i ciutadans més implicats. Per a facilitar la tasca, À Punt ha activat un COMPARADOR DE PROPOSTES ELECTORALS.

En ell hem sintetitzat les ofertes dels sis partits amb representació a les Corts que concorren a les eleccions el 28M, organitzades per àrees temàtiques. Permet consultar-les per separat i comparar-les triant dos o més partits. 

Repassem les apostes més destacades que resulten de la comparativa en la informació següent, extreta dels programes oficials i organitzada per temàtiques a fi de facilitar-ne una primera aproximació als programes, que també pots consultar al final de la peça.

HABITATGE

Els programes entren en una subhasta d’oferta pública d'habitatge. El PSPV-PSOE vol posar en marxa 6.000 habitatges per a lloguer assequible, i augmentar el repositori públic fins als 24.000 pisos. El PP compromet la promoció de 10.000 nous habitatges protegits. Compromís en promet 5.000 i un fons de 50 milions per a construir habitatge públic. UP-EU va més enllà, amb la promesa de més lloguer assequible en edificis públics, la mobilització dels habitatges desocupats i la voluntat de convertir la Xarxa Lloga'm en una immobiliària pública. Les tres formacions botàniques es comprometen a regular el preu del lloguer, en les zones tensionades, aprofitant la nova llei estatal, i subvencions a l’accés al primer habitatge. 

Ciutadans vol reduir els impostos associats i finançament al 100% a través de l’Institut Valencià de Finances per a l’adquisició a la joventut i les persones vulnerables, avals al préstec que també promet el PP, per als menors de 35 anys i els partits botànics. La formació de Mamen Peris incorpora la lluita contra l’ocupació il·legal en el programa, de la qual Vox en fa emblema: defén perseguir els “pisos pastera”, expulsar els immigrants que hi viuen, eliminar “les ajudes públiques que generen l’efecte crida” i modificar la llei per a la recuperació immediata d'immobles ocupats.

TRIBUTACIÓ

En matèria tributària, la gran aposta del PSPV és l’extensió de les bonificacions per família nombrosa a les que tinguen dos fills, deduccions contra la inflació, la promesa de rebaixes en l’IRPF per a les rendes mitjanes i l’activació d’impostos “temporals” per a gravar als sectors “que més s’han beneficiat de la crisi”. Compromís i UP-EU defenen més recursos contra el frau fiscal i avançar en un model més progressiu en els tributs. Els primers proposen gravar béns i vehicles de luxe; els segons, aplicar l’impost de patrimoni des dels 400.000 euros.

El PP promet una baixa impositiva per a totes les rendes, també progressiva, que aplique la tributació més baixa de l’Estat en les més baixes. Concreta també un repertori de deduccions per a autònoms fins a la cura de persones a càrrec. A més de la rebaixa impositiva, Ciutadans fa campanya per l’abolició de l’impost de successions i per bonificar la signatura de la primera hipoteca. I Vox redobla l’aposta, amb una rebaixa fiscal general i l’abolició dels “impostos verds”.

INFLACIÓ

Contra inflació hi ha el compromís majoritari de mantindre i ampliar les ajudes i bonificacions a la ciutadania (PSPV, Compromís, UP-EU, Cs), per a les quals Vox demana específicament "prioritat nacional en l'accés". El PP aposta per abaixar impostos i UP-EU s'hi desmarca del conjunt, amb la proposta de crear supermercats públics per a garantir preus màxims de productes bàsics.

AGRICULTURA I MEDI AMBIENT

La reivindicació de la continuïtat del transvasament Tajo-Segura és transversal a tots els programes, amb matisos, juntament amb el millor aprofitament i reutilització de les aigües. Coincideixen també en les ajudes per al relleu generacional o l'adaptació de l'agricultura al canvi climàtic, siga amb planificació (UP-EU) o subvencions (PP). Hi ha la promesa de fiscalitzar la cadena alimentària per a garantir preus justos (Compromís, Cs), que UP-EU vol reforçar amb punts de distribució, els supermercats públics, mentre Vox promet compensar l'agricultura i ramaderia l'increment de costos de producció. El PP vol ajudes a la digitalització. El PSPV es compromet a promocionar l'agricultura ecològica i anuncia un pla de 40 milions per a la citricultura. Vox proposa prohibir "l'entrada il·legal de productes de tercers països", reforçant la normativa antiplagues i reduir la burocràcia per a ramaderia, pesca i agricultura. 

Hi ha una proposta col·lectiva, també, per a incentivar l’explotació sostenible dels boscos, com projectes de biomassa a l’interior (PP, UP-EU), eliminant qualsevol llei que ho impedisca (Vox) o recuperant (tots) la ramaderia en la gestió forestal i la prevenció d’incendis. Compromís vol augmentar els fons municipals per a la prevenció i assolir el 100% de cobertura dels plans locals antiincendis. PP i UP-EU proposen augmentar el personal de les brigades forestals i Ciutadans afegir unitats de drons a la prevenció. El PSPV anticipa un comandament únic en la lluita contra el foc i subvencionar amb 2.000 euros per hectàrea la recuperació de les terres abandonades, que també reivindica el PP. Vox vol obrir més tallafocs, amb el recurs de persones en l’atur.

Totes les formacions prometen millorar la protecció de l'Albufera, si bé EL PP i Vox especifiquen que ha de ser compatible amb el cultiu de l'arròs. Compromís vol declarar l’illa de Tabarca com a reserva de la biosfera i crear tres nous parcs naturals: el Caroig, Aitana i la serra d’Escalona. UP-EU, promet ampliar la llista d'aiguamolls, protegir el litoral "de l'especulació urbanística" i limitar els megacreuers. El PP i Vox aposten per defendre la caça per al control cinegètic. Aquesta última formació proposa capgirar la política ambiental, mitjançant l'eliminacio d'"impostos, taxes verdes i lleis climàtiques".

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

Pel que fa a la transició energètica, el PSPV es compromet a aconseguir una potència de renovables (fotovoltaica i eòlica) "pròxima" a l'objectiu nacional, incorporant-hi a la revolució verda "la totalitat" dels edificis de l'administració. Compromís vol una llei de protecció d’espais naturals valencians que assegure la conservació del patrimoni, i UP-EU un cànon per a les grans energètiques que despleguen macroinstal·lacions en el territori. Ciutadans promet reformar l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic 2030, eliminar l'agència valenciana creada per a aquesta àrea i fomentar les renovables en el sector primari. Vox aposta per avançar en la sobirania energètica i alhora donar continuïtat a la central nuclear de Cofrents, mentre els socialistes anuncien un pla de transició industrial a la comarca que compense la fi de la vida útil de la instal·lació.

MOBILITAT I INFRAESTRUCTURES

En infraestructures, l’impuls al corredor mediterrani i cantàbric esdevé una aposta col·lectiva. Al marge, el PSPV-PSOE compromet ampliar la xarxa del TRAM d’Alacant, amb noves línies, com la connexió de Sant Joan-Mutxamel i una estació intermodal. Compromís reclama la gestió de les rodalies -Cs, UP-EU i Vox demanen més finançament- i promet més freqüència en metro i tramvia a les tres províncies. Coincideix amb UP-EU en la proposta d’un bo únic per a unificar tots el transport públic valencià en una mateixa targeta. Com la formació morada, el PP aposta per estendre la connexió pública a zones despoblades, en el cas dels populars fins i tot amb taxi. El PP promet millorar les connexions per carretera. Compromís, estendre la xarxa ciclista a tota la geografia; Ciutadans, aparcaments segurs per a bicis i patinets per a frenar els robatoris. I Vox l’eliminació de les zones de baixes emissions, que limiten la circulació dels vehicles a les grans ciutats. 

Menció a banda mereix el projecte d’ampliació nord del port de València, que abraça el PSPV, promet impulsar el PP i frenar Compromís i Unides Podem, que defensen un projecte alternatiu. 

EDUCACIÓ

PSPV, Compromís prometen la gratuïtat de l'escolarització en etapa infantil des del primer any de vida. Unides Podem i el PP, des del naixement. UP-EU vol comprometre una inversió mínima del 7% en educació i beques lligades proporcionalment a la renda. També assegurar la infraestructura educativa en els plans urbans. El PP es compromet a acabar els centres escolars pendents del pla Edificant que Compromís amplia, amb la promesa d'un centenar de centres escolars més. Hi ha una oferta de gratuïtat universal dels menjadors escolar (Compromís i Cs) i la proposta d'un pla de xoc per a fomentar l'anglés i la presència de la música (PP).

SANITAT

Totes les formacions prometen descongestionar l’atenció sanitària i agilitzar les cites, reduint ràtios (Cs, UP-EU), reforçant personal o construint centres en zones tensionades (Vox, Cs). PSPV, PP i Cs ofereixen limitar l’espera màxima per a intervencions quirúrgiques, fins i tot per llei (Cs). Compromís aposta per incorporar 2.000 infermeres i infermers a l'atenció primària, integrant-hi també fisioterapeutes. El mateix que UP-EU, aposten també per reforçar l’atenció en salut mental, amb més professionals. 

Vox vol ampliar la cartera de serveis en general; Compromís els d’oftalmologia i bucodental, atenció, aquesta última, que Cs oferta com a gratuïta. UP-EUPV integraria òptics, psicòlegs i treballadors socials als ambulatoris i consolidaria el 25% el pressupost de la Generalitat per a Sanitat Universal, una aposta que el PP apuja al 30%. El PSPV compromet la reversió total de la gestió privada de l’àrea de salut de la Marina i anticipa urgències de 24 hores als ambulatoris, com a proposta diferencial. 

LLENGUA

El PSPV proposa un pacte institucional per la defensa del valencià; UP-EU normalitzar-ne l'ús a l'administració, i Compromís, un pla que equilibre la importància amb el castellà i frene els casos de discriminació lingüística. 

PP i Cs defensen eliminar el requisit lingüístic en l'accés a la professió sanitària, que Vox promet llevar també en Educació. La formació de Carlos Flores vol "desallotjar els activistes i assessors lingüístics de les aules" i implantar el castellà com a vehicular. Cs aspira a assegurar l'educació "en la llengua materna". El PP reivindica una política lingüística "no excloent", contra la "unitat" de valencià i català, i reconeix les normes i titulacions de Lo Rat Penat, alternatives a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. 

CULTURA

Quant a l’agenda cultural dels partits polítics, el PSPV ha orientat les seues propostes a l’increment de la inversió pública. Entre altres, destaca l’ampliació de les ajudes a l'edició de llibres i autors valencians que publiquen les editorials de la Comunitat. D'altra banda, el PP aposta per promocionar la Comunitat Valenciana com a plató cinematogràfic europeu, amb exempcions o bonificacions fiscals per a produccions audiovisuals. Des de Compromís, proposen elaborar un pla de foment de la cultura popular valenciana. Per la seua banda, Ciutadans vol agilitzar els tràmits per a les declaracions de béns d'interés cultural (BIC). En Unides Podem - Esquerra Unida, defensen que treballaran per la derogació de les normes que estableixen l’actual protecció cultural de la tauromàquia. A Vox, defensen la reivindicació de les nostres tradicions i festejos, incloent-hi les expressions religioses, cinegètiques i taurines, entre altres.