La pràctica totalitat dels banquers condemnats evita la presó

La pràctica totalitat dels exdirigents de les antigues caixes d'estalvis condemnats per la seua gestió al capdavant d'aquestes entitats han evitat la presó i els pocs que hi van arribar a entrar van estar poc temps entre reixes.

Amb alguna sonada excepció, com l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, o els exdirectius de les caixes gallegues, els administradors de les caixes d'estalvis han patit més la pena de freqüentar el banc dels acusats dels jutjats que l’ingrés efectiu en presó.

Transcorreguda una dècada des de l'inici de la crisi, i després d'una cascada de processos judicials, en l’actualitat no hi ha cap exdirectiu pres. No obstant això, sembla difícil que puga evitar les reixes l'expresident de Caja Madrid i Bankia Rodrigo Rato, a qui el Tribunal Suprem ha confirmat aquesta setmana la pena de quatre anys i mig per apropiació indeguda en l'ús de les targetes black.

Rato no és el primer responsable d'un banc que entra en presó després de l'esclat de la crisi el 2007 i la posterior reestructuració del sector financer, període en què s'han succeït les intervencions de caixes i nombrosos processos judicials.

Un del quals va ser el del seu predecessor al capdavant de Caja Madrid, Miguel Blesa, que al maig del 2013 va passar menys d'un dia a la presó per la suposada comissió de diversos delictes en la compra el 2008 del City National Bank de Florida. Un mes després d'abonar la fiança, va tornar al penal madrileny sobre la base de proves noves, però cinc dies més tard un altre tribunal va anul·lar aquesta investigació.

Pensions milionàries i falsejament de comptes

Va caldre esperar fins al gener del 2017 perquè cinc exdirectius de Novacaixagalicia Banco, condemnats a dos anys de presó per les prejubilacions de 14 milions d'euros que es van concedir, anaren efectivament a la presó. Però un d'ells, l'expresident Julio Fernández Gayoso, va ser posat en llibertat per la seua edat avançada –85 anys– mentre que la resta va aconseguir beneficiar-se del règim de presó atenuada amb eixides diàries per a realitzar tasques de treball social.

Tampoc els quatre excaps de Caixa Penedès acusats d'engreixar les seues pensions milionàries de manera irregular van ingressar a la presó després d'haver sigut condemnats a penes entre un i dos anys de presó, ja que van reconéixer els fets i van tornar els 28,6 milions que havien cobrat.

No ha xafat la presó l'antiga cúpula de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM). Els directius, condemnats per l'Audiència Nacional fins a quatre anys de presó per "distorsionar" els estats comptables entre 2010 i la intervenció de l’entitat el 2011, esperen el resultat del recurs davant el Suprem. Tampoc l'expresident de Caja Castilla-La Mancha Juan Pedro Hernández Moltó i l'exdirector general de l'entitat Ildefonso Ortega, condemnats a dos anys de presó i una multa de 29.970 euros per a cadascun per haver falsejat els comptes de la caixa.

El penúltim episodi ha començat aquesta setmana, amb l'inici del judici de l'antiga cúpula de CatalunyaCaixa, entre els quals es troben el seu expresident, i l’exvicepresident del govern espanyol, Narcís Serra, que s'enfronta a una petició de quatre anys de presó.