El PP i Vox tiren avant els cinc canvis legislatius a les Corts

Les proposicions de llei de concòrdia, plurilingüisme, À Punt, transparència i l'Agència Antifrau superen el primer tràmit i es preveu aprovar-les abans de l’estiu

Diputats del PP i Vox aplaudeixen durant la sessió plenària celebrada aquest dijous
Diputats del PP i Vox aplaudeixen durant la sessió plenària celebrada aquest dijous / Corts

Les cinc proposicions de llei presentades sobre memòria democràtica, plurilingüisme, radiotelevisió pública, transparència i l'Agència Antifrau han superat el primer tràmit al Parlament valencià. Totes aquestes proposicions, que havien presentat el PP i Vox —tret de l’última que l’ha promogut sols el PP— han tirat avant amb els vots de les formacions de dretes i ara seguiran el tràmit en les respectives comissions, on podran presentar-s'hi esmenes.

Les modificacions legislatives s'han aprovat amb els vots a favor i els aplaudiments del PP i el seu soci de govern, Vox, i en contra dels dos grups de l'oposició, el PSPV i Compromís, que han cridat "vergonya".

El ple ha votat les cinc proposicions aquest dijous, l’endemà de debatre-les, la presa en consideració, és a dir, l'inici de la tramitació de les cinc iniciatives legislatives. Ara, s’espera que aquests canvis legislatius estiguen aprovats al final d'aquest període de sessions, abans de les vacances d'estiu. 

L’anomenada llei de concòrdia derogarà la llei de memòria democràtica del 2017, cosa que implica deixar sense efecte els seus procediments, tret de les exhumacions que estiguen en marxa. Una de les novetats principals, i de les que han alçat més polseguera entre els grups parlamentaris, és que la llei de concòrdia abastarà des del 1931, la Segona República, fins a l'actualitat, a diferència de la llei actual, que comprenia fets des de la Guerra Civil i el franquisme. Així mateix, la polèmica llei de concòrdia crearà la Unitat de Concòrdia i el catàleg de vestigis.

D’altra banda, la denominada llei de la llibertat educativa derogarà la llei de plurilingüisme del 2018, que fixava un mínim del 25% d'ensenyament en castellà i en valencià a tot l'alumnat, per a tornar al model de les dues línies, amb percentatges diferents per a cada llengua, i on les famílies triaran la llengua base.

La tercera de les proposicions de llei que ha superat el tràmit ha sigut la del nou model de gestió de la radiotelevisió pública, À Punt, que derogarà la llei vigent i servirà per a crear la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana i substituir l'actual Consell Rector per un consell d'administració en el qual set dels seus huit membres els triaran les Corts, que aprovaran la nova relació de llocs de treball.

Les modificacions en les lleis de transparència i incompatibilitats dels càrrecs públics permetran que aquests ja no hagen de publicar senceres la declaració de la renda i l'agenda i puguen pertànyer al consell d'administració d'una entitat "no pública". Aquests canvis també rebaixen la majoria per a l'elecció del Consell de Transparència.

Els canvis en l'Agència Valenciana Antifrau implicaran que es modifique la majoria per a l'elecció del director, que podrà tindre dos treballadors eventuals i no sols funcionaris de carrera. Aquesta modificació la va registrar únicament el PP. Vox defén que aquest organisme, que persegueix el frau en l’administració pública, s’ha de liquidar quan es constituïsca una autoritat independent contra el frau a Espanya.

També et pot interessar

stats