El PP suspén el ple de Sant Fulgenci just abans de votar la moció de censura contra el seu alcalde

Els regidors populars han defensat que encara no s’ha formalitzat el pas del regidor independent al grup de no adscrits

Inici del ple de Sant Fulgenci, que finalment ha quedat suspés
Inici del ple de Sant Fulgenci, que finalment ha quedat suspés / À Punt NTC

El ple de l’Ajuntament de Sant Fulgenci (Baix Segura) no ha votat finalment la moció de censura presentada pel PSPV contra l’alcalde del Partit Popular, José María Ballester, que estava prevista per a este dimecres a les 12:00 hores. Els regidors del PP han presentat un informe jurídic que estableix que encara no s’ha formalitzat el canvi del regidor independent al grup de no adscrits, un vot necessari perquè la moció tire endavant. Sota esta premissa, el president de la mesa, el popular Paulino Herrero, ha decidit suspendre la sessió.

Fa tot just dos setmanes, el PSPV-PSOE va registrar una moció de censura contra Ballester amb el suport d'un regidor d'un partit independent que fins ara formava part del govern popular. El PP va ser el segon partit més votat en les eleccions municipals del 2023 —va aconseguir cinc dels tretze regidors de la corporació—, però va rebre el suport dels dos edils del Partit Independent per les Nacionalitats (PIPN) per a sumar set actes, en contraposició amb les sis dels socialistes.

El regidor del PIPN, Alain Franz Vandenbergen, fins a eixe moment quart tinent d'alcalde i regidor delegat de Parcs i Jardins, Residus Sòlids, Hisenda i Fraus en l'Aigua Potable, va decidir fer costat als socialistes, i per això s’esperava que la moció de censura prosperara amb set dels tretze regidors i regidores. Així, el socialista José Sempere, candidat del PSPV-PSOE, tornaria a ostentar l’alcaldia, com ja fera l’anterior mandat, entre el 2019 i el 2023.

Sant Fulgenci és considerat el poble espanyol “més anglés” perquè, situat a pocs quilòmetres de Guardamar i Torrevella, té un cens d'uns 9.500 habitants on els britànics representen el doble que els nascuts a Espanya —4.000 per uns 2.000— en un padró amb inscrits de 71 nacionalitats diferents en què també destaquen belgues i alemanys.

També et pot interessar

stats